La rectoria de Canyamars
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici aïllat i envoltat de jardí, que presenta una planta rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, amb un ràfec de teula àrab. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a ponent, presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i una destacable porta de fusta. Al seu costat hi ha una finestra rectangular que només conserva la llinda de pedra. Al pis, damunt del portal, hi ha una altra finestra reformada d'obertura rectangular, que està emmarcada en carreus de pedra, amb l'ampit motllurat i espitllera inferior. A banda i banda, dues finestres rectangulars més amb els ampits de pedra motllurats. La resta d'obertures de la construcció també són rectangulars, tot i que més senzilles. Les finestres del pis de la façana de migdia tenen els ampits en pedra motllurats. La construcció presenta els paraments arrebossats, amb sòcols de pedra i les cantoneres bastides amb carreus de pedra. La façana principal i la de migdia, a més a més, estan emblanquinades. Davant de la façana principal hi ha un petit volum de planta quadrada amb coberta de dues vessants, que presenta dos forats circulars de ventilació decorats.
Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Lladó.
Història
La primera referència documental relacionada amb l'edifici apareix en el fogatge de l'any 1515, on hi consta en Bartomeu Lladó. Posteriorment, en una "Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix", datada durant el segle XVIII i pertanyent al fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars, hi apareix la "Casa Lladó". L'any 1868, l'església de Sant Esteve de Canyamars esdevé parròquia. En aquest moment es fa necessaria la presència d'una rectoria a Canyamars. De fet, a l'arxiu administratiu de l'Ajuntament de Dosrius hi consta un projecte per a la construcció d'una façana per una casa rectoral a Canyamars, tot i que no es dugué a terme. Segons les fonts orals, a la rectoria hi visqueren diversos rectors durant el segle XX, tot i que quedà uns anys sense habitar. Durant el conflicte bèl·lic de la guerra Civil (1936-1939), l'edifici fou la residència de la mestra de l'escola, situada al costat de la rectoria. El darrer rector ocupà la casa entre els anys 1995 i 1999. Posteriorment, entre els anys 2007 i 2010 aproximadament, l'edifici fou la seu d'un restaurant. En l'actualitat, l'edifici està deshabitat.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.48/067. AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939). Canet de Mar: Els 2 Pins, p. 490. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). "Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos". Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 27-09-2017].