Can Figueres
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada i reformada envoltada de jardí, que consta de dos cossos adossats disposats a diferent nivell que li confereixen una planta rectangular. Ambdós volums presenten una coberta de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i ràfecs de teula àrab. Estan distribuïts en planta baixa i pis. El volum principal compta amb tres portals d'obertura rectangular a la planta baixa, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes de fusta. Al pis hi ha tres finestres rectangulars amb les llindes de fusta i els ampits motllurats. El de la banda de llevant presenta els brancals bastits amb carreus de pedra. Destaca un rellotge de sol de pedra, amb el gnònom de vareta, la numeració romana i decorat amb motius florals i geomètrics. L'altre volum presenta un gran portal rectangular amb llinda de fusta i protegit amb un petit voladís de teula àrab. Al seu costat hi ha tres petites obertures rectangulars, a mode de forats de ventilació. Damunt del portal hi ha una finestra balconera d'obertura rectangular, delimitada amb una balaustrada d'obra emblanquinada. En darrer terme, adossat a la façana de llevant del volum principal, hi ha un petit cos rectangular cobert amb teulada d'un sol vessant i organitzat en un sol nivell. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb les cantoneres formades amb carreus de pedra. Al davant de la masia hi ha una bassa de planta rectangular amb els paraments revestits i la part superior bastida amb cairons.
Història
La primera referència documental de la masia la trobem en el fogatge de l'any 1497, en el que apareix el topònim "Figueres". Dins del segle XVI, en el fogatge de l'any 1515, es menciona en Gaspar Figueres i, posteriorment, en capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570, hi consta Esteva Figuera, del "Manso Figueres". També apareix en una relació titulada "Noms dels masos en que es composen la parròquia de Dosrius y Canyamas quan totes estan baix domini directe de la casa de Marquès de Castelldosrius" com a "mas Figueres". Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 apareixen dues cases anomenades "Figueras" dins del veïnat de Canyamars, tot i que en la relació de l'any 1897 només en consta una amb el mateix topònim. Posteriorment torna a aparèixer en una "Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix", datada durant el segle XVIII i pertanyent al fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars. L'edifici torna a estar referenciat en les "Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1786", i també en les posteriors fins l'any 1792. Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. L'edifici fou objecte de diverses reformes entre els anys 1983-1985 i, finalment, l'any 2002. Aquestes reformes donaren a la masia l'aspecte actual.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RU.47/066. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. SUBIÑÀ I COLL, Enric (2017). "Dosrius i Canyamars a l'edat mitjana. Una terra de pagesos". Duos Rios, núm. 3, p. 27. Http://www.gnomonica.cat/ [Consulta: 27-09-2017].
