La Pedra Llarga
Dosrius

    Maresme
    Camp del Tabaco - Veïnat del Far - Zona del Far
    Emplaçament
    Al marge sud del camí del Santuari del Corredor a la Creu de Rupit, recolzat en una alsina
    505m

    Coordenades:

    41.62398
    2.49301
    457766
    4608153
    Número de fitxa
    08075-267
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Neolític
    Edats dels Metalls
    Estat de conservació
    Dolent
    Seccionat i ajagut a terra.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA 19777
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08074A00500005
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Megàlit situat al marge del camí, a uns 6 metres de distància dins del bosc, actualment ajagut i recolzat en una alzina (en sentit est- oest). És de pedra granítica local i forma antropomorfa, amb una secció rectangular i les dues cares principals planes. L'extrem superior ha estat desbastat, donant-li forma arrodonida. Amida 1,65 metres d'alçada, 0,82 metres d'amplada i 0,35 metres de gruix. Està seccionat per la part inferior, perdent-ne un bon fragment (en origen presentava una alçada total de 2,10 metres).

    Cronològicament, l'element s'adscriu entre els períodes del Neolític Mig i el Calcolític (3500-2500 a.C). L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.

    Les primeres referències documentals d'aquest megàlit són de finals del segle XIX: apareix mencionat en diversos itineraris publicats per Artur Osona al butlletí de l'Associació d'Excursions Catalanes dels anys 1887 i 1888, en una guia del Centre Excursionista de Catalunya l'any 1892 i en el discurs inaugural de Francesc de S. Maspons del Centre Excursionista de Catalunya l'any 1896. L'any 1983, alguns membres de l'Associació Cultural Vallgorguina intentaren girar la peça i es va trencar, donat que ja hi havia una esquerda prèvia. El fragment trencat va desaparèixer entre els anys 1983 i 1996 aproximadament. Pel que sembla, l'estructura no està situada al seu lloc original, tot i que la seva situació al costat d'una via de comunicació i la seva posició dominant dalt d'una carena són habituals en d'altres estructures similars. L'any 2008, durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es va revisar tota la zona a l'entorn del menhir sense documentar cap més evidència arqueològica.

    ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA.12/260. BASSOLS FERNÁNDEZ, Imma (2002). Memòria del projecte de recerca arqueològica "El poblament prehistòric de la Serralada Litoral" (Maresme-Vallès Oriental): Activitats de l'any 2002. Mem. Núm.: 4900. [Inèdit], p. 21-26. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). "Dosrius i la seva prehistòria". Duos Rios, núm. 1, p. 15. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). "Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès". Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 197-199, 324. DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel (2004). "La Pedra Llarga. Un menhir a la Serra del Corredor". Duos Rios, núm. 1, p. 23-28. RAMIS NIETO, Josep. "Els pobladors prehistòrics de Dosrius". A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.