Hipogeu de la Costa de can Martorell Dosrius

Maresme
Vinya d'en Tit - Veïnat de Gemir - Zona de Dosrius
Vessant sud del turó de can Martorell, damunt l'escola bressol "La Caseta del bosc de can Martorell"
210m

Coordenades:

41.59418
2.41397
451159
4604886
08075-266
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Edats dels Metalls
Regular
Les parets de la cambra estan lleugerament esllavissades.
Inexistent
CCAA 10514
Fàcil
Científic
Privada
Ref. Cad.: 08074A03300028
Adriana Geladó Prat

Es tracta d'una estructura mixta formada per una cambra funerària amb corredor excavada a la roca granítica de la vessant de migdia del turó, amb un vestíbul o avantcambra d'accés megalític. La cambra presenta una planta semicircular (5m llargada x 3m amplada x 2m alçada) sense sostre, donat que es va esfondrar damunt del nivell arqueològic. El corredor (2,25m llargada x 1,60m amplada x 1,40m alçada), de planta allargassada, comunica el vestíbul amb la cambra. L'avantcambra (1,75m amplada x 1m llargada), de planta trapezoïdal, està formada per tres grans lloses arrenglarades i clavades al subsòl (la llosa-porta es va documentar desplaçada del seu lloc original). La intervenció arqueològica va documentar tres nivells estratigràfics diferents: el nivell superficial, format per terra i restes òssies disperses, un segon nivell format pels blocs de pedra que formaven la volta original que cobria la cambra i el corredor, i un tercer nivell on es documentà abundància de restes òssies humanes (afectades per l'enderroc) i bona part del material arqueològic documentat. En concret es van documentar entre 195 i 205 individus enterrats d'ambdós sexes, majoritàriament entre 20 i 40 anys, tot i que també hi havia infants. Entre aquestes restes es van documentar 68 puntes de fletxa de sílex, diversos fragments de ceràmica campaniforme, dos molins manuals de pedra i diverses restes faunístiques, entre d'altres. La recerca arqueològica va concloure que un fet accidental, probablement un conflicte bèl·lic entre grups, va comportar la mort d'un volum important de població.

Altres denominacions relacionades amb l'estructura: cova sepulcral de la costa de can Martorell-Vinya d'en Tit. Cronològicament, el jaciment s'adscriu dins del període Calcolític (2200-1800 a.C).

La descoberta del jaciment fou fortuïta. L'any 1995, en el decurs d'una passejada per la zona, Daniel Daví, membre de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, s'adonà de la presència de les lloses que formen part de l'avantcambra de l'hipogeu. Posteriorment, entre els anys 1995 i 1996, es realitzaren diverses campanyes d'excavació d'urgència dirigides per l'arqueòloga Sara Aliaga. Un cop finalitzades, les puntes de fletxa foren exposades al Museu de Mataró l'any 1996, on es troben custodiades. Durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme efectuada l'any 2008, es constatà l'abandonament de l'estructura i el fet que s'estaven fent extraccions de sauló en una zona molt propera al jaciment (vessant de migdia del turó de can Martorell). Finalment, l'any 2011, el jaciment fou degudament adequat i senyalitzat.

AGUSTÍ I FARJAS, Bibiana et al. (2003). La Costa de can Martorell: un hipogeu de fa 4000 anys a Dosrius. Dosrius: Ajuntament de Dosrius. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.JA. 12/259. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). "Dosrius i la seva prehistòria". Duos Rios, núm. 1, p. 15. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma; DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel; FONT I COT, Josep Oriol; LLEONART I CASADEVALL, Robert; LOU I MARTÍNEZ, Toni (2018). "Dòlmens i menhirs entre la Tordera i el Besòs. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès". Monografies del SERP, núm. 13. Barcelona: SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques), Universitat de Barcelona, p. 146-164, 268-269, 270-271, 303, 326, 332. DIVERSOS AUTORS (2003). "La Costa de can Martorell (Dosrius, El Maresme). Mort i violència en una comunitat del litoral català durant el tercer mil·leni aC". Laietania, 14. Mataró: Patronat Municipal de Cultura de Mataró - Museu de Mataró. PEDRO PASCUAL, Mireia (2003). Prospecció dels jaciments paradolmènics de Catalunya (nordest peninsular): comarca del Maresme. Mem. Núm.: 4419. [Inèdit], p. 7-21. RAMIS NIETO, Josep. "Els pobladors prehistòrics de Dosrius". A Dosrius. Una visita al passat. 1-21 de gener de 2018. Bloc. Accés el 9 de febrer de 2018.