La Pedra de la Ferradura
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Situada al centre d'un petit aflorament rocós format per dues roques de grans dimensions envoltades de pedres més petites. Es tracta d'una bola de granit de forma esferoïdal, amb unes mides de 1,30 metres d'alçada, per 2 metres de llargada i 1,50 metres d'amplada, que presenta dos gravats incisos. El primer gravat es situa al costat nord-oest de la roca (orientat a Arenys de Munt), té unes mides de 0,34 metres per 0,21 metres i forma una figura ovalada amb la base plana. A l'extrem superior, un petit traç rectilini entra cap a l'interior de l'oval, mentre que a la base hi ha dos traços més als extrems cap a l'exterior. El segon gravat (orientat a Dosrius) es troba a l'extrem oest, amida 0,34 metres per 0,13 metres i té una forma ramiforme (semblant a una branca).
L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.
Història
Des de finals del segle XIX, aquesta pedra s'indentifica com a fita divisòria entre els termes municipal de Dosrius, Arenys de Munt i Sant Vicenç de Montalt. La primera acta d'atermenament on apareix mencionada és de l'any 1889 (identificada com el seté molló entre Dosrius i Arenys de Munt i el primer entre Dosrius i Sant Vicenç de Montalt) i, posteriorment, torna a aparèixer l'any 1918 en un nou reconeixement dels límits. En ambdues actes, el propietari de la zona és el marquès d'Aigüesvives i es fa referència als gravats. Diversos autors atribueixen a la roca una cronologia neolítica, reutilitzada com a fita de terme d'un castell en època medieval. Tradicionalment, el gravat orientat cap a Arenys de Munt s'ha identificat amb una ferradura, tot i que també com una peülla de senglar i una campana. L'any 1918, el segon gravat s'identificà com una palma. En realitat, els dos gravats són marques de terme, el de la ferradura identificat amb Sant Martí com a patró d'Arenys de Munt (la ferradura és un dels seus símbols) i el de la branca en referència a Dosrius (les palmes corresponen als dos patrons Sant Iscle i Santa Victòria i han estat presents als escuts municipals des del segle XIX). D'aquest darrer gravat tampoc es pot descartar que simbolitzi la confluència de dues rieres (rieres de Canyamars i de Rials formant la de Dosrius). La cronologia proposada està relacionada amb el moment àlgid d'aquesta mena de gravats.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.52/213. ARTIGAS I TORRENT, Marta; BARTOLÓ I ARNÓ, M. Dolors; ROCA I CLOPÉS, Laura; VILARÓ I MAJÓ, Gemma (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Arenys de Munt: Ajuntament d'Arenys de Munt, Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, p. 23. CASALS, Gaspar; ROSSELL, Jordi (2007). "Els Tres Turons". L'Aulet, núm. 7, p. 13. DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel (2017). "La Pedra de la Ferradura". Duos Rios, núm. 3, p. 85-91. VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 22.