La Noguera (jaciment)
Gurb

    Osona
    Parròquia de Sant Julià Sassorba
    Emplaçament
    A 3450 metres per pista forestal de la carretera C-154, punt quilomètric 4'250.

    Coordenades:

    41.94376
    2.20226
    433875
    4643840
    Número de fitxa
    08100 - 185
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Edats dels Metalls
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA, I02550
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref.Cad: 08099A01900131
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte

    El jaciment de la Noguera es troba situat en un dels petits turons que s'eleven lleugerament de l'altiplà on es troba la masia, al sud-est d'aquesta i prop del·límit sud de l'altiplà.
    Es tracta d'un jaciment prospectat a principis del segle XX del que actualment només s'observen lloses clavades a terra que formaven una cista de forma rectangular ubicada en un petit turó. Al voltant hi ha altres turons petits, ben delimitats que podrien correspondre a túmuls funeraris. Segons Josep M. Gudiol (GUDIOL, 1920) , l'any 1920 hi havia, en un dels turons, quatre cistes i dos sepulcres de lloses, aquests darrers de forma rectangular. Se n'excavà un i s'extragueren fragments ceràmics diversos a mà, destacant decoracions en zig-zag i cordons impresos amb empremtes digitals. La resta de cistes no foren mai excavades i probablement encara es conserven sota una espessa capa de vegetació.
    En una excavació realitzada en un sepulcre rectangular de lloses aparegué "un tros de ganivet de sílex ben tallat i un fragment de ceràmica pertanyent al tipus eneolític" (J.M.Gudiol).
    Ll. Pericot Garcia (PERICOT, 1925) indica que els jaciments de la Noguera, "tot i que hi ha una gran cista de grans lloses, es tracta de cistes no megalítiques". Es desconeix el material i les cistes que observà el sr. Pericot, però almenys la fulla de sílex amb retoc pot pertànyer a un moment neolític final.
    A l'oest d'aquest jaciment i en el mateix altiplà hi ha un altre jaciment que va ser prospectat per la colla de Gurb a principis del segle XX. S'hi van localitzar uns murs que delimitaven diversos espais, un dels quals va ser excavat trobant-se molt poc material. El professor de la Universitat de Barcelona, Pere Bosch i Gimpera va ratificar en aquell moment (1920) que es tractava de murs ibèrics.

    En el butlletí de la Colla de Gurb, el grup local que va prospectar diversos jaciments a principis del segle XX, s'hi troba un diari en el que es troben aquests dos extractes:
    Maig de 1919. "El dia 5 es fan excavacions al dolmen de la Noguera i s'hi trobà ceràmica".
    Agost de 1919. "El dia 12 continua l'excavació del dolmen. Hi surt ceràmica neolítica".

    El jaciment de la Noguera va ser prospectat per primera vegada l'any 1919 per un grup local, la Colla de Gurb.

    Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Gurb. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, febrer de 2001.
    COLOMINAS, J. GUDIOL, J.M. (1923). Quaderns d'Estudi. Barcelona
    GUDIOL, J.M. (1920). Les primitives civilitzacions ausetanes. Vic. Biblioteca Episcopal de Vic.
    PERICOT, Ll. (1925). La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona. Universitat de Barcelona.
    RIUS, Josep (1915-1920). Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber.