Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885.
La guia de peregrins "El amigo del viajero en Montserrat", de 1865, explica la base històrica de la cançó. Segons el text, els fets es van produir el 27 d'abril de 1822 a l'ermita montserratina de la Trinitat, una de les cinc que es van rehabilitar després de la Guerra del Francès. L'ermita era ocupada per Gaspar Soler, de Manresa, conegut com a Pare Jordi, "joven de 30 a 40 años, rubio, afable, instruído y buen oficial platero". Aquell dia, com que no responia a la crida a l'oració comuna, els seus companys van anar a buscar-lo i el van trobar, tres dies després, a la cisterna de l'ermita, ofegat i lligat de peus i mans. Dos veïns de Manresa van ser condemnats per aquesta mort, i les altres ermites van ser abandonades novament el 1824.