La Manyosa Granera

Moianès
Quintana de la Manyosa - Carretera de Granera BV-1245, km. 6,1
A la banda de tramuntana del terme, per un camí que s'agafa des del km. 6,1 de la carretera BV-1245
725m
08095-64
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
Popular
XVII/XX
Bo
Inexistent
IPA 28926
Fàcil
Altres
Privada
Ref. Cad.: 000802400DG22A
Adriana Geladó Prat

Masia aïllada de grans dimensions i completament rehabilitada, formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. El volum principal consta de sis cossos rectangulars, amb les cobertes de teula àrab d'una i dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis, o bé en un sol nivell. En general, aquests volums presenten obertures rectangulars i d'arc rebaixat emmarcades en pedra i també en maons. Al bell mig d'aquest conjunt, sobresortint en alçada, destaca una torre quadrada amb teulada de quatre vessants, amb els paraments arrebossats i pintats. Adossada a la façana de ponent del conjunt hi ha la capella, actualment convertida en menjador. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb un absis semicircular, amb finestrals d'arc de mig punt emmarcats en pedra. També compta amb un petit campanar d'espadanya, protegit amb una teulada de dues vessants. Al seu costat, en un nivell superior, hi ha un porxo rectangular obert a l'exterior mitjançant sis arcs de mig punt bastits amb maons. En general, tots aquests volums estan bastits en pedra desbastada disposada regularment. Davant de la façana principal, que està orientada a tramuntana, hi ha un altre porxo de planta rectangular aïllat, format per deu obertures d'arc de mig punt que també estan bastides en maons. Tancant l'espai davanter per la banda de ponent hi ha un volum rectangular d'obra de maons vistos i teulada d'un vessant i, a continuació, un altre cos rectangular amb teulada de dues aigües i bastit en pedra. L'espai davanter està delimitat per una tanca de pedra a la banda nord. En ella s'hi obre un portal monumental delimitat amb pilars de maons decorats, i amb un frontó triangular amb el nom de la construcció. La construcció es complementa amb una sèrie de volums aïllats situats a la banda de tramuntana i ponent de la construcció.

A l'exterior del recinte principal, damunt de la zona d'aparcament, hi ha una creu llatina situada damunt d'una columna arrebossada amb la base quadrada de pedra. Una de les imatges s'ha extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016.

Durant el segle XIV, l'edifici formava part dels béns que el monestir de Sant Benet del Bages tenia a Granera, i que estaven administrats per la batllia del mas Carner superior. A mitjans del segle XVI, la Manyosa apareix mencionada en el fogatge de l'any 1553, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, la masia apareix mencionada en la documentació consultada datada l'any 1658. En un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com "Casa de la Mañosa" (Pont, 2016: 48). Pels voltants de l'any 1980, el propietari de la finca Josep M. Roger i Amat inicià un gran projecte de rehabilitació i reforma de tot el conjunt arquitectònic, que s'ha estat duent a terme fins als darrers anys. La capella, d'estil neoromànic i construïda en aquesta època (Pladevall, 1991: 109), estava dedicada a Sant Humbert i també se la coneixia com la capella dels Templers. L'absis fou pintat al fresc pel pintor Carles Arola, amb un discurs iconogràfic relacionat amb l'orde dels Templers i la llegenda del Sant Grial (pel que sembla, en l'actualitat aquestes pintures han desaparegut). De fet, avui en dia, la capella s'aprecia arquitectònicament des de l'exterior. Internament, en canvi, ha estat reconvertida en un ampli menjador, tot i que conserva l'espai arquitectònic de l'absis. Pels voltants dels anys 90, a l'edifici s'hi reunia la "Confraria de Ballesters Caçadors de la Ploma" (Pladevall, 1991: 110). L'any 2005, la masia fou adquirida per l'Associació Cultural La Manyosa. En l'actualitat funciona com a casa de turisme rural i també s'hi fan cursos, entre d'altres activitats. A la pàgina web de la Manyosa hi ha publicats uns comentaris històrics sobre l'origen de la construcció que no s'han pogut contrastar. Segons l'historiador Antoni Pladevall, el propietari Josep M. Roger i Amat és l'autor d'aquesta història "inventada", que fou publicada mitjançant un opuscle imprès a Barcelona l'any 1980, i titulat "La Manyosa de Sant Martí de Granera".

Font: fons documental del sr. Pere Genescà (còpies de documents datats l'any 1658). GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 53, 79, 84. GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1990). Vallès Oriental. Col. Inventari d'esglésies, 23. Barcelona: Pòrtic, p. 71. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. "Granerí,saps on és?". La Granària, 38, 2016, p. 35. "Granerí,saps on és?". La Granària, 39, 2016, p. 32. "La Manyosa, referències històriques". La Granària, 3, 2004, p. 8. NAVINÉS, Jordi (2013). "Les masies de Granera. Mas La Manyosa". La Granària, 32, p. 33-35. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 39, 109-110. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 111-117 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://www.poblesdecatalunya.cat/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://www.lamanyosa.com/ [Consulta: 18-04-2019]. Http://invarquit.cultura.gencat.cat/ [Consulta: 18-04-2019].