Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada i rehabilitada delimitada amb una tanca metàl·lica que envolta la finca. El volum principal consta de dos cossos rectangulars adossats, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i els careners perpendiculars a la façana de migdia. La coberta de tramuntana presenta les vessants disposades a diferent nivell, fet que implica que la banda de ponent d'aquest volum estigui distribuït en planta baixa, pis i golfes, mentre que la de llevant s'organitza en dos nivells. Per contra, el volum de migdia està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana de migdia compta amb un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Damunt seu hi ha una galeria oberta a l'exterior mitjançant un gran finestral d'arc escarser bastit en pedra, amb l'ampit i les impostes motllurades. Al pis superior hi ha un altre finestral de les mateixes característiques, tot i que d'arc rebaixat. La resta d'obertures de la construcció es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, algunes d'elles amb els ampits motllurats i reixes de ferro. De la façana de llevant destaca una petita finestra d'arc de mig punt bastida amb carreus de pedra i la llinda decorada a mode d'arc conopial ornamentat. També destaca una petita finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, la llinda plana decorada a mode d'arc apuntat i l'ampit motllurat. A la façana de ponent hi ha un altre portal rectangular emmarcat en pedra i un finestral de les mateixes característiques que els de la façana sud, al pis superior. Adossat a l'extrem sud-oest de l'edifici hi ha un volum de planta rectangular, amb teulada de dues vessants rehabilitada i organitzat en un sol nivell, a mode de magatzem. En destaca un gran portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana de fusta. Alhora, adossat a la façana de ponent, hi ha un petit cobert bastit en pedra i maons, amb teulada de fibrociment. En general, tota la construcció està bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter. Les cantoneres estan embellides amb carreus de pedra. Alguns dels paraments compten amb un revestiment arrebossat que els cobreix.
Segons la documentació consultada i les entrevistes concertades, la masia també es coneix com el Cauvó o el Cuvó (noms derivats de la pronunciació de la gent de la zona). És probable que es conservi el forn de coure pa i una cisterna per l'aigua (no s'ha pogut comprovar).
Història
Dins del fons documental de Sant Benet del Bages, el mas ja apareix esmentat en el sector de Sant Julià d'Úixols l'any 946 (Pladevall, 1991: 107). L'any 1157 formava part de le terres que el monestir de Sant Benet del Bages tenia a la zona. Posteriorment, l'any 1213 apareix un personatge anomenat "Joan Calvó del Carner" que conrea unes terres pertanyents al monestir de Sant Benet del Bages (Pladevall, 1991: 37). El mas també apareix mencionat en el Capbreu de Castellterçol de l'any 1370 dins de la sufragània de Sant Julià Úixols, tot i que s'especifica que és del terme de Granera i no pas de Castellterçol. El nom de la construcció torna a aparèixer mencionat en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com "Calvo", en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Poc després, en el fogatge de l'any 1515, es menciona que el mas Calvó encara pertany a la sufragània de Sant Julià, tot i que consta com el mas de la vídua Calvona (Pladevall, 1991: 98). La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter de llevant, els números i els seus propietaris. En aquest document hi consta que en Francisco Calvó habita la seva pròpia casa, identificada amb el número 4. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com "Can Carbó" (Pont, 2016: 48). Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, a la part superior de la façana de migdia hi ha una inscripció gravada damunt del revestiment amb la data 1797.
Bibliografia
CAPDEVILA I OLLER, Joan (2001). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les masoveries del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 46. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 30-31, 44. Granera. Text refós. Normes subsidiàries de planejament, 2000, p. 69 [Inèdit]. "Granerí,saps on és?". La Granària, 38, 2016, p. 34. "Granerí,saps on és?". La Granària, 39, 2016, p. 32. "LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880". Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 37, 97, 98, 107. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 153-158 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 18-04-2019].
