El Carner

Granera

La primera referència documental de la masia és de l'any 898 (també és el primer document històric sobre la comarca del Moianès i pertany al fons documental del monestir de Sant Benet del Bages). Es tracta de la venda d'unes terres al lloc anomenat els Carners ("ipsos Carnarius") dins del terme del castell de Terçol, en el terme municipal de Castellterçol (Vila, 2008: 68; Bolós, 2004: 95). Inicialment, les terres de l'actual Moianès formaven part del bisbat de Vic i del comtat d'Osona. Al segle X, aquest comtat quedà dividit en dos: el comtat d'Osona i el de Manresa (es tracta d'una denominació territorial, donat que el comtat de Manresa mai fou organitzat ni dominat per cap noble i sempre va estar unit al d'Osona). A partir d'aquest moment, la majoria de pobles van passar a formar part del comtat de Manresa, Granera inclòs (Vila, 2008: 68). Dins del fons documental de Sant Benet del Bages, el mas ja apareix esmentat en el sector de Sant Julià d'Úixols l'any 946 (Pladevall, 1991: 107). Entre els anys 980 i 1078 s'efectuaren un seguit de donacions de cases amb terres, vinyes, etc al lloc del Carner, encara dins del terme de Castellterçol i en favor del monestir de Sant Benet del Bages. D'aquesta manera, aquest lloc passà a ser propietat del monestir bagenc (Pladevall, 1991: 33, 37). Moltes d'aquestes propietats pertanyien al bisbe Guadamir. Cal mencionar que, des de finals del segle XI, la documentació existent reflecteix que el Carner pertany al terme de Granera i no pas al de Castellterçol, tot i que sempre dins de la parròquia de Sant Julià d'Úixols (Pladevall, 1991: 37). Entre els segles XII i XIV existeixen dos masos Carner, el superior i l'inferior (o també el Carner d'Amunt i el d'Avall) (Pladevall, 1991: 93). L'any 1213 apareix un personatge anomenat "Joan Calvó del Carner" que conreava unes terres pertanyents al monestir de Sant Benet del Bages (Pladevall, 1991: 37). Hi ha constància documental també que a partir de l'any 1305 i fins el 1385, l'abat de Sant Benet passava comptes amb els hereus del Carner dels béns que aquests administraven a Granera (Pladevall, 1991: 39). El mas també apareix mencionat en el Capbreu de Castellterçol de l'any 1370 dins de la sufragània de Sant Julià Úixols. Al segle XV, la masia apareix mencionada en el fogatge de l'any 1497. La construcció surt mencionada com "Carner", en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Poc després, en el fogatge de l'any 1515, es menciona que el mas Carner encara pertany a la sufragània de Sant Julià i, posteriorment, el mas torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 com pertanyent a Jaume Carner, en lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també, tot i que s'especifica que té un àlies, "Olzet". La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter de llevant, els números i els seus propietaris. En aquest document hi consta que l'Antonio Carner és el propietari de la casa, identificada amb el número 8, tot i que qui l'habita és en Jose Vila. També menciona que tenia un paller. Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com "Casa del Carné" (Pont, 2016: 48). L'any 2016, dins del actes del tercer festival "Viu la Música al Parc", organitzat per l'ajuntament, es va celebrar un concert de jazz i cançó francesa a l'arbreda que hi ha a l'entrada a la finca, i una demostració de doma. Segons la documentació consultada, a la construcció hi ha diverses llindes datades i decorades: any 1722 amb l'anagrama de Jesús IHS, una altra llinda datada el 1709, el nom de la construcció i fins i tot uns ocells esculpits (Capdevila, 2001: 48). En l'actualitat, l'edifici està essent objecte d'una gran rehabilitació i reforma que encara no ha finalitzat.