"De Folgueroles penso que n'és filla / se'n diu Josepa per son propi nom,
aquella estrella que es pensa ser ella / la quina dóna resplendor al món.
No et pensis nina ser la més bonica, / ni la més linda que el món sosté.
Que de la grana que tu tens sembrada / en moltes bandes trobarem planter.
L'han convidada fradins de presència, / per a fer prova (...) enteniments,
per declarar-se l'un de cal Sastre, / ni havia un altre que era en Jep Torrents.
Et pensaves nina guanyar un gran premi, / ser convidada d'aquests dos fadrins.
Los galants pensen que se'ns és casada, / ara se'n burlen entrant i venint
Sols despedir-me prego ab prestesa / de les posades d'aqueixa cançó,
puig no tinc culpa demano disculpa, / no sé d'ella si en só confessó".