La Josepa de Folgueroles
Folgueroles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
"De Folgueroles penso que n'és filla / se'n diu Josepa per son propi nom,
aquella estrella que es pensa ser ella / la quina dóna resplendor al món.
No et pensis nina ser la més bonica, / ni la més linda que el món sosté.
Que de la grana que tu tens sembrada / en moltes bandes trobarem planter.
L'han convidada fradins de presència, / per a fer prova (...) enteniments,
per declarar-se l'un de cal Sastre, / ni havia un altre que era en Jep Torrents.
Et pensaves nina guanyar un gran premi, / ser convidada d'aquests dos fadrins.
Los galants pensen que se'ns és casada, / ara se'n burlen entrant i venint
Sols despedir-me prego ab prestesa / de les posades d'aqueixa cançó,
puig no tinc culpa demano disculpa, / no sé d'ella si en só confessó".
Història
Aquesta cançó fou recollida per mossèn Cinto Verdaguer durant la segona meitat del segle XIX. Tot i que no se'n coneix la música, sabem que era una cançó dictada sobre una melodia existent. És força probable que la melodia amb la que es cantava aquesta cançó fos semblant a la melodia de la Garriguella o a la Dansa de Campdevànol. La transcripció d'aquest tema està feta dels manuscrits originals de Verdaguer, custodiats a l'arxiu del monestir de Montserrat, i revisada pel pare Josep Massot, responsable de l'arxiu. Existeix una variant d'aquesta cançó que fou recollida pel Grup de Recerca Folklòrica d'Osona l'any 1997 a Vic.
Bibliografia
MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble. Vic: Eumo Editorial, p. 299.