"Una vegada, diu que era un rector molt tou que no es podia acabar que el Dimecres de Cendra també hagués de dir, a les dones que n'anessin a prendre, allò: "Memento homo"; i ell que va escriure el seu dubte a un rector de la vora, amic seu; i l'altre li va contestar: "Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!", I a saber: l'home que, a l'endemà, que era el Dimecres de Cendra, en va posar a tothom, anant dient: "Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!".
Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc.
Fa referència a l'expressió litúrgica "Memento homo, quia pulvis es, et pulverem reventeris..." (recorda, home, que ets pols i a la pols tornaràs; Bíblia AT, Vulgata, Gènesi 3,19 ) que sol pronunciar el capellà a la missa del Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma. El folklorista Pau Bertran la considerava un "cas de l'ordre humà", en confrontació a les rondalles "suprahumanes"(meravelloses, sobrenaturals) i les "infrahumanes" (faules). D'altra banda, és una mostra de la religiositat popular contraposada a la religiositat oficial de l'Església.
Història
La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser inclosa dins l'estudi "Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites", del mateix estudiós, que va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i va ser editat dins el recull dels Jocs Florals d'aquell any. Més tard, la rondalla va ser publicada pòstumament el 1909 dins "El rondallari català", un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, "El rondallari català" va ser reeditat el 1989 per l'editorial Alta Fulla.
Bibliografia
AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes.
AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística.
BERTRAN i BROS, P. (1888). ""Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites", dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa.
BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català.
Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:
Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d’usuari, i aspectes de personalització, com l’idioma de les nostres pàgines. Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.
