La Guardiola

Cabrera de Mar

Conjunt de restes que es poden associar a un únic establiment d'època republicana, troballes que cal relacionar les unes amb les altres, això és, els jaciments del Carrer Agustí Vendrell, 2, Can Benet, Ca l'Espanyó, Cal Mateu, Ca l'Arnau i Can Masriera, llocs situats a banda i banda de la Riera.
Jaciment documentat per X. Barral (1978) arrel de la troballa d'un fragment de paviment d'opus signinum incrustat de tessel·les blanques formant un semicercle. La resta d'aquest paviment estava cobert per construccions modernes. Aquest paviment aparegué aproximadament a 1 metre de fondària, juntament amb parets que delimitaven l'habitació per tres bandes i amb materials romans. Les parets corrien en direcció nord-oest / sud-est i nord-est / sud-oest. D'aquest lloc fins la Riera de Cabrera hi havia un empedrat, potser pertanyent al conjunt.
Per a la localització exacta del lloc on es trobà el mosaic, durant la realització de la Carta Arqueològica del Maresme l'any 1987, fou necessari parlar amb Mn. Raimon Canalies, rector de la Parròquia de Cabrera de Mar, qui fou el descobridor i efectuà el salvament del mosaic. El mosaic es localitzà a la cantonada del carrer Girona, 12, en una torrentera pavimentada, just on hi ha un pal de telèfons. El fragment de signinum recuperat es conserva enterrat al jardí del darrera de l'Església Parroquial de Cabrera de Mar.
Una altra paret es va trobar l'any 1999 en fer-se una rasa del gas, prop dels horts de Ca l'Avelino.
L'any 2004 es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva a la urbanització La Guardiola amb motiu de la construcció de quatre vivendes unifamiliars. Concretament, a la parcel·la numero 5 de la Riera de Cabrera. Als treballs del 2004 es documentaren vàries estructures muràries i estrats arqueològics, alhora que van permetre fer la delimitació del jaciment. En total, es van localitzar 8 murs i una pedra quadrangular, que podria correspondre a un basament. Els murs estaven bastits amb la tècnica de la pedra lligada amb fang; des de grans blocs granítics fins a pedres mitjanes i petites per regularitzar els paraments. Els panys conservats variaven entre 1 i 3 metres, amb amplada d'uns 50 centímetres i alçades entre 30 i 60 centímetres.
Es va poder constatar la superposició de murs, situats al mateix nivell o adossats i, com a mínim, amb restes de dos nivells de circulació i/o pavimentació, en diferents àmbits.
La primera fase constructiva sembla haver estat amortitzada a mitjans del segle II aC. La segona fase d'edificacions es situaria entre el darrer quart del segle II aC i el canvi de segle; sent amortitzada a finals del segle I aC. Al desembre de 2005 es va produir el rebliment definitiu de les estructures excavades, tot respectant la divisió dels cinc sectors que es van fer a l'excavació. Els panys de mur van ser protegits amb geotèxtil i coberts amb terra.
El maig de 2006 es van fer excavacions arqueològiques al carrer Barcelona, motivades per la instal·lació de nous serveis de clavegueram, de recollida d'aigües pluvials i de conduccions de gas on s'ha evidenciat, que el traçat dels jaciments antics no es corresponen amb la urbanització moderna del sol i, per tant, que el jaciment de Ca l'Arnau té continuïtat al nord pel sector de La Guardiola; així com s'estén al sud per Can Benet. Les troballes consisteixen en habitacions i magatzems pertanyents a dos moments cronològics: entre el segle II aC. I el segle I aC. Les estructures es van protegir amb una tela especial i cobertes amb sauló i al damunt s'instal·laren els serveis sense destruir cap resta.