Jaciment documentat per M. Ribas al 1933, quan arrel d'unes obres que s'efectuaven hi aparegueren restes de parets, paviments i molta ceràmica feta a torn i àmfores.
Posteriorment, el 1940, feu referència a la notícia que en fer noves obres hi descobriren moltes altres parets i paviments que foren destruïdes.
Finalment el mateix Ribas (1952) assenyalà el lloc com un indret on es trobaven sepultures i restes indeterminades.
Durant les obres de construcció de l'autopista C-32, malgrat es trobaren ceràmiques ibèriques es realitzaren unes rases amb resultats negatius en quant a la detecció d'estructures.
El 1998, en fer rebaixos a la zona de la riera d'Agell aparegueren més materials ceràmics que semblaven pertànyer a l'ibèric ple.
Donades les característiques de les troballes és possible relacionar aquests elements, tant les estructures com els materials ceràmics, amb un establiment rural, que tindria en aquest cas, una àrea de necròpolis vinculada. L'escassetat de les descripcions e les estructures no permeten establir si aquestes eren ibèriques o de tècnica clarament romana. La cronologia de l'establiment abastaria, probablement, el període de l'ibèric ple i final.
