La Garona Lluçà

Osona
Sector central del terme municipal
A 600 metres per pista forestal de la carretera BV-4341, punt quilomètric 11'100

Coordenades:

42.06816
2.05283
421641
4657778
08109-51
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
XVIII
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad: 08108A012000170000BI
Jordi Compte i Marta Homs

La Garona està situada en un punt lleugerament elevat entre la riera Lluçanès i el rec de Muntanyola, al nord del molí de Puig-oriol.
Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diversos volums adossats al sud de planta baixa i primer pis. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i pintats de color terrós, i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els volums adossats al sud tenen la teulada de doble vessant amb la orientació contrària a la del volum principal.
La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, ampit de pedra i la data de 1732 inscrita a la llinda. A les golfes hi ha una finestra. A l'esquerra s'observen els volums adossats, ampliats o molt reformats modernament i destinats a l'habitatge. A la dreta hi ha un petit cos adossat de planta quadrada, amb una porta a la planta baixa i una obertura circular a nivell de golfes.
La façana nord té totes les obertures reformades excepte una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit de pedra al primer pis.
La façana oest conté un cobert adossat a nivell de planta baixa. A la resta, totes les obertures són reformades.
La façana sud es troba dominada completament pels volums adossats al sud i diverses estructures d'obra vista.
Al voltant de la masia hi ha nombroses estructures d'usos agropecuaris, la majoria de les quals bastides modernament.

La Garona es troba documentada en el llistat de cases de la parròquia de Lluçà i sufragànies de 1793, i en canvi no apareix en el cadastre de 1716, pel que s'ha de suposar que és una edificació del segle XVIII. En el llistat de 1793 hi apareix amb el nom de Casanova de la Roca.

BACH, Mn. Àngel (2003). Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà. Parròquies del Lluçanès.
Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716). Arxiu de la Corona d'Aragó.
Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007.