La Fundició d'en Serra
Aiguafreda

    Vallès Oriental
    Passeig de Catalunya, 49

    Coordenades:

    41.78859
    2.25754
    438308
    4626570
    Número de fitxa
    08014-220
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Regular
    Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se en desús.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPEC 899324
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    7847010DG3274N0001DS
    Autor de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.

    La Fundició és una nau industrial en forma de "L" situada a la carretera de Ribes. Consta d'un sol nivell d'alçat, de major alçada a les cantonades, on hi ha els accessos. Les obertures són totes d'arc carpanell arrebossat i es distribueixen per les façanes de forma simètrica. El parament dels murs és maçoneria, revestits amb morter. Originalment la fàbrica estava composta de dues parts: la foneria on es feien les peces i el taller de mecanització on es muntaven i s'obtenia el producte final. Al pati de la fàbrica s'hi dipositava el ferro i el carbó que era portat en un forn, d'on sortia el ferro fos. Aquest es canalitzava i es portava dins un gresol fins a la boca d'entrada de les peces, des d'on adquirien la forma dels motlles.

    L'empresa metal·lúrgica Material Téxtil, SA, coneguda popularment com "la Fundició", va ser fundada per Josep Serra i Sió durant la dècada de 1920. La seva implantació va suposar molts canvis entre la població d'Aiguafreda, la més significativa de les quals és l'arribada de l'energia elèctrica al poble. Des dels seus inicis, es va dedicar a la fabricació de maquinària tèxtil, atesa la gran demanda que hi havia a l'àrea industrial del Ter. Aviat es va especialitzar en la construcció de politges armades de ferro fos. L'any 1935 el cap de l'empresa passà a ser el fill de Josep, Alexandre Serra Valls, i van passar diversos períodes d'expansió i de crisi a causa de la dependència que tenien del subministrament de carbó, que es feia a través del ferrocarril. Amb l'esclat de la Guerra Civil, es mantenir la producció, aquest cop per proveir d'armament el front republicà, fet que va alliberar els treballadors d'anar al front. L'any 1941 l'empresa passà a denominar-se CEMSA (Constructora Española de Maquinaria, SA) i al cap de pocs anys l'empresa va viure un període d'expansió notable, que va acompanyar-se de la diversificació de la producció a través de la construcció de maquinària tèxtil.

    PARELLA, J. (2004). La industrialització a Aiguafreda: aproximació al desenvolupament industrial de la població. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.