La Fontana
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici aïllat de grans dimensions, situat a l'interior d'una finca tancada amb un destacable jardí tipus Versailles i diversos espècimens botànics destacats. El volum principal presenta una planta en forma d'U i està format per tres grans cossos adossats, amb un pati interior i un altre de posterior. Aquests cossos presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants i estan distribuïts en planta baixa, dos pisos i golfes. A l'extrem sud-oest de la construcció, tancant la façana principal per la banda de ponent, hi ha una torre de planta quadrada amb la coberta de teula àrab de quatre vessants i distribuït en planta baixa i tres pisos. Totes aquestes construccions tenen els ràfecs sostinguts amb mènsules de fusta. La façana principal, orientada a migdia, presenta un gran portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb pedra i protegit per un porxo obert a l'exterior mitjanaçant arcs carpanells adovellats i sostinguts amb pilars de pedra. Al primer pis destaca una galeria formada amb el mateix tipus d'arcs que els del porxo anterior, tot i que protegida amb un voladís de teula àrab. Al seu costat hi ha un balcó simple amb la llosana motllurada i la barana de ferro. La resta d'obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats. També n'hi ha de bastides en pedra. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats. L'edifici integra una capella-oratori a l'interior dedicada a Santa Maria i coberta amb una volta rebaixada amb arestes i culs de llàntia.
A la banda de llevant del volum principal hi ha una sèrie de coberts auxiliars i un picador. A la banda de tramuntana hi ha un volum aïllat destinat a museu. És la seu de la Fundació La Fontana i s'hi exposa una magnífica col·lecció de ceràmica espanyola datada entre els segles XIV i XIX, així com una altra col·lecció d'instruments musicals no occidentals de gran prestigi i reconeixement.
Història
L'edifici fou construït entre els anys 1919 i 1922 com a casa d'estiueig. Inicialment, el projecte fou encarregat a l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, de gran prestigi en aquell temps. Tot i això, el contracte es trencà en iniciar les tasques de construcció i acabà les obres el sr. Fontana, propietari de la finca. Alguns dels canvis respecte al projecte original foren la reducció dels elements bastits amb pedra desbastada i la modificació de l'escala central de l'edifici, que era força més monumental en origen. Pel que fa als elements decoratius (llindes, barbacanes, capitells...) foren encarregats a l'escultor Jon, de Sitges.
Bibliografia
CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). Catàleg de béns a protegir. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R20.
CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). Catàleg de masies i cases rurals. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M29.
GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). Osona. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 116.
PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 392, 453, 459.
TRIADÚ, Joan (1994). El Collsacabra. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa, p. 83-84, 90-91.
