La Font Gran Monistrol de Montserrat

Bages
Nucli urbà. Plaça de la Font Gran.
Al llit del torrent de les Guilleumes
08127-37
Patrimoni moble
Element urbà
Contemporani
Eclecticisme
XX
1965
Bo
Legal
BCIL, 17/01/2001, núm. 1316
Fàcil
Estructural
Pública
Ajuntament de Monistrol de Montserrat Pça. Font Gran, 2 08691 - Monistrol de Montserrat
Helena Garcia Navarro

És la deu principal que abasteix de l'aigua a la població.
L'estructura de la font és de pedra, i ha anat canviant amb el pas del temps. Fins fa unes dècades, tenia un frontal de pedra amb tres brocs per on sortia l'aigua, i un abeurador per als animals al lateral esquerre. El 1965 va ser restaurada, envoltant-la d'una jardinera i eliminant l'aburador.
Està situada en un nivell enfonsat respecte el nivell del terra.

La font s'ha anat anomenat successivament, i des del segle XIII, la Font de la Resclosella, la Font Major i actualment la Font Gran.
Les primeres notícies donen a entendre que no podia servir per regar part dels horts de la vila perquè estaven en un punt superior al punt on rajava la font. Per poder aprofitar l'aigua de la font, es va fer una paret o resclosa, i d'aquí li vé el nom de "font de la Resclosella" (al segle XIII ja existien terres i horts anomenats "de la Resclosella"). Al segle XVI ja surt anomenada en documents notarials com "fontem maiorem" (font Gran o font Major).
Originalment quedava fora del nucli de la vila, però amb els anys el poble va anar creixent, i avui queda integrada dins el nucli urbà.
A banda de ser un punt d'abastament d'aigua potable per a ús domèstic, era utilitzada per a rentar-hi la roba, per a regar els horts, per a moure petits molins i per a altres activitats paraindustrials.

Galobart i Soler, Josep (1994). "La font gran de Monistrol de Montserrat". Argentona: l'Aixernador.
Giralt-Rogent (1978). "Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu". Barcelona: Col·legi d'Arquitectes