La Font d'en Rovira Font-rubí

Alt Penedès
A pocs metres del barri de La Font, molt aprop del límit amb Vilobí del Penedès
253

Coordenades:

41.39263
1.66777
388624
4583200
08085-91
Patrimoni natural
Zona d'interès
Bo
Inexistent
Fàcil
Social
Privada
08084A02000027
Miquel Gea i Bullich

La riera de les Graus i una explanada plena de pollancres que ressegueixen la riba, acompanyen el paisatge d'aquesta font. Com moltes fonts del municipi, un cos principal de totxo acabat en volta de canó, és vestit a banda i banda, amb un parell de bancs per seure. Està construïda contra un marge, contingut aquest per lloses de pedra molt ben col·locades. Aquest empedrat també és original, i com la majoria de cases de la zona, prové dels sobrants extrets de les mines de guix que s'explotaven a Vilobí. És recomanable parar en aquest barri tranquil, i beure de la font o passejar sota els pollancres de la riba.

La Font com a topònim domina d'entorn i genera certes confusions pel que fa als orígens. Molt propera al barri de la Font i a la zona de Les Graus; el Camp de sobre la Font o la Plana de la Font que envolten la masia de les Graus deuen el seu nom a la font que hi ha a la hisenda. D'altra banda les Vinyes de la Font i del Barranc de la Font no queda clar a qui deuen l'origen. A la Font d'en Rovira li hem de suposar l'origen toponímic del barri així com de la casa anomenada la Font i de Cal Jaume de la Font. Preguntant a la casa de la Font, el Sr. Pere Rovira aclareix alguns dubtes. Contràriament al que puguem pensar, res té a veure el seu cognom amb la font. Així doncs, comenta que antigament molta gent de Vilobí, pobra amb aigua, venia a buscar l'aigua a aquesta font de la qual "n'havien de refiar" comenta. Sembla que l'origen del nom ve de l'antic nom del propietari a qui el seu avi va comprar aquestes terres. El seu avi es deia Pere Raventós i va comprar la finca el 1899 i així ho reflexa una pedra sobre la font, on hi ha gravades les seves inicials i l'any. La casa era originàriament un magatzem on aquest antic "marer" - que tractava amb mares i tartrà- hi desava els estris. Més endavant, recorda - hi va fer els dalts, perquè les ties, quan venien a festa major a Vilobí li preguntaven que on s'havien de canviar. Abans la gent que anava a festa major es canviava, duien les sabates bones a part i abans d'entrar s'arreglaven. Fins llavors la font era un simple galet, així doncs, aquell any es va arreglar la font tal i com la coneixem, tot i que, posteriorment, el seu net també hi realitzà algunes restauracions.