La Font
Lluçà

    Osona
    Sector sud del terme municipal
    Emplaçament
    A 500 metres per pista forestal de la carretera BV-4341, punt quilomètric 13'300.

    Coordenades:

    42.04509
    2.04732
    421157
    4655222
    Número de fitxa
    08109 - 13
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Normes Subsidiàries de Planejament de Lluçà, 2001
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA. 22902
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad: 08108A019000070000BR
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La Font està situada en un punt lleugerament elevat al sud-est del turó on s'assenta el castell de Lluçà i a l'est del serrat de Sant Isidre. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer i segon pis, amb unes golfes que ocupen només la part central, sota el carener. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, parcialment arrebossats, amb cantonades delimitades amb un encoixinat de carreus treballats que sobresurt lleugerament respecte a les façanes. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, té al davant una era enrajola, delimitada a l'est per cal Masover, a l'oest per la pallissa i al sud per una barana de blocs de pedra treballada que salva un desnivell que només és accessible a través d'una rampa empedrada. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada, un portal d'arc de mig punt adovellat amb pedra motllurada, a la clau del qual hi ha una creu inscrita, i una espitllera apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a cada extrem i una galeria al centre formada per dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i sustentades per un pilar central de pedra bisellada, sobre el qual hi ha un carreu amb la inscripció "FONT 1773". Tant el pilar central com els laterals tenen una motllura que sobresurt a mode de capitell.. A l'interior de la galeria hi ha un espai cobert al fons del qual s'observen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada. Al segon pis es repeteix la disposició d'obertures, amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat a cada extrem i una galeria de dues grans obertures al centre, en aquest cas emmarcades amb pedra treballada. Just sobre el pilar que sosté aquestes arcades hi ha un bloc de pedra treballada de grans dimensions que sobresurt i en el qual hi ha esculpida una figura masculina tot i que parcialment erosionada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana est conté un sòcol que sobresurt al nivell inferior, on el mur és completament arrebossat. A nivell de planta baixa hi ha quatre finestres, tres de les quals són espitlleres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, i al segon pis quatre finestres, tres emmarcades amb pedra bisellada i una amb monòlits de pedra bisellada, tres de les quals amb ampit de pedra. La façana nord conté una estructura adossada on hi ha la cisterna i que forma una petita terrassa coberta a nivell de primer pis. A nivell de planta baixa hi ha una espitllera apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat i una altra transformada en porta a la que s'accedeix a través d'una rampa empedrada. En la part que queda a cobert i que dóna accés a la petita terrassa hi ha una finestra i una porta emmarcada amb pedra motllurada, a la llinda de la qual hi ha esculpit en relleu una font amb al inscripció "FONT" amb un àngel a cada costat. Al segon pis hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals amb ampit motllurat, i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra bisellada sobre les que sobresurt un bloc de pedra treballada de grans dimensions en el que hi ha esculpida una figura femenina, tot i que parcialment erosionada. La façana oest compta amb un nivell menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i conté un volum d'obra vista adossat a la part dreta. Adossat a la façana hi ha un petit pati on antigament hi havia estructures, de les que actualment només es conserven tres pilars de pedra treballada.

    A l'interior de la masia hi ha un oratori dedicat a la Sagrada Família. (Continuació descripció) Pròpiament a la façana i a nivell de primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra bisellada a l'extrem dret. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, dues finestres emmarcades amb llinda de fusta i dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb obra vista. La masia queda envoltada per nombroses edificacions, entre les que es troba cal Masover, cal Sastre i la pallissa, i envoltada per nombrosos murs de maçoneria de pedra i una bassa delimitada amb murs de maçoneria de pedra ubicada uns metres al nord-oest.

    Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals (Pla Especial Urbanístic 2014).

    La Font es troba documentada en els fogatges de 1497 i 1553. La construcció actual data del segle XVIII tal com ho testimonien nombroses llindes.

    AJUNTAMENT DE LLUÇÀ (2014) Catàleg de masies i cases rurals susceptibles  de recuperació o preservació. Pla Especial Urbanístic (text refós). Lluçà: Ajuntament de Lluçà.

    FERRER, M.A. i SURINYACH, M. (1996) La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà. Lluçà: Ajuntament de Lluçà (inèdit).

    GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Lluçà).

    IGLÉSIES, J. (1992) El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Dalmau.

    IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Dalmau.