La Dogueria
L'Esquirol
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a llevant, tot i que és probable que originàriament no fos la principal.
El cos més antic està molt modificat, amb motiu de les diverses reformes i ampliacions de les que ha estat objecte al llarg del temps. Les façanes est i oest tenen cossos annexos de cronologia posterior.
Les obertures no presenten disposició regular, a excepció de les de la façana de migdia.
La façana sud presenta un porxo amb un pilar de carreus central i barana de fusta i dos cossos annexes laterals que sobresurten. Al porxo del primer pis hi ha un portal datat amb l'any "1754". A la façana principal actual hi ha un portal, al primer pis, al que s'accedeix per una escala.
Les mides aproximades de l'edifici són 11 m de llargada per 8 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats.
Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol.
Història
Les referències documentals més antigues de la masia són del segle XII.
L'origen del seu nom podria relacionar-se amb que antigament hi hagués existit una producció de "dogues" (costellam) de les bótes i barrils.
Consta en el "Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich" de l'any 1860 com a casa de pagès.
Bibliografia
FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol).
PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 229.
