Fet històric esdevingut durant la Guerra del Francès. El fet ha arribat per tradició oral fins a l'actualitat i relata la següent història: En plena Guerra del Francès, uns veïns de cal Xum que celebraven la seva Festa Major - en aquells temps es celebrava per Sant Nicolau - van convidar a un parell de soldats francesos a veure vi amb ells. S'explica que els en deixaren beure tant que van acabar ebris. Arribats aquest moment van aprofitar per donar amb la rella un cop al cap a cada soldat, deixant-los morts segons uns i estabornits segons altres. Com que era de nit van aprofitar la foscor per ficar-los dins d'un sac i els van enterrar davant mateix d'una casa, on hi havia un camp llaurat i a punt de sembra-hi el blat, feina que el dia següent van fer a primera hora per tornar a deixar el camp com si no hagués passat res. Es diu que la resta de soldats i de militars superiors no van saber mai el que succeí i que van ser declarats desertors. Quan el blat va créixer els francesos ja eren fora, però la gent de Canyelles veien ben bé on eren enterrats els dos soldats, perquè el blat d'on ells estaven colgats, va créixer més ufanós i alt que l'altre.
