La Cort Fosca
Mura

    Bages
    Zona de la Pola
    Emplaçament
    Al vesant sudest de la carena de la Fosca. S'accedeix des de la pista forestal de Matarodona.

    Coordenades:

    41.65817
    1.9628
    413643
    4612344
    Número de fitxa
    08139-61
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Contemporani
    Estat de conservació
    Regular
    Es conserven parts dels murs
    Protecció
    Legal
    Pla especial Parc, 1997.
    Accés
    Difícil
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Diputació de Barcelona. Rambla Catalunya, 126. 08029 Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    També coneguda com la Cort Fosca de Matarodona, ja que es troba en terres d'aquesta casa. Al costat hi ha una altra cavitat coneguda com l'Hospital de Sang, ja que va ser utilitzat com a tal durant les Guerres Carlines. Es tracta d'una cavitat de tipus espluga amb una obertura en forma de V invertida tapada amb vegetació, que permet l'accés a la cavitat que té una sala a l'entrada i una segona sala al fons, en la que hi ha una font d'aigua. A l'interior, separant les dues ales, hi ha una paret de pedra i maons; l'entrada té també un mur de pedra que tapa parcialment l'entrada. El paviment de les dues sales és pla i de terra, fruit del sediment de la font. No presenta concrecions calcàries. A la sala de l'entrada hi ha una pedra rodona exempta amb una cavitat circular excavada en ella d'uns 40cm de diàmetre, probablement utilitzada per fer foc a modus de fogó.

    Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

    En aquesta cavitat hi ha notícia d'una troballa ibèrica, tot i que no hem troba informació detallada d'aquesta. No s'ha excavat ni s'ha publicat el material. Degut a la proximitat amb l'Hospital de Sang i a tenir estructures de murs, faria també funcions d'aixopluc o habitatge en la mateixa època que aquesta. La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats lutítics i gresos, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges procedent de l'alta edat mitjana, trobant-se referències històriques ja al segle VIII i IX . Es tracta d'un fenòmen molt freqüent a la zona de Sant Llorenç del Munt i dels que trobem bons exemples a Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'espai interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993). Ferando fa referència (983) a una troballa ibèrica, però desconeixem a què es refereix.

    ALPINA, ed. (1980). Sant Llorenç del Munt, Serra de l'Obac. Guia cartogràfica. Ed. Alpina, Granollers. Última edició 1980-1991. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell.