En aquesta cavitat hi ha notícia d'una troballa ibèrica, tot i que no hem troba informació detallada d'aquesta. No s'ha excavat ni s'ha publicat el material. Degut a la proximitat amb l'Hospital de Sang i a tenir estructures de murs, faria també funcions d'aixopluc o habitatge en la mateixa època que aquesta. La zona de Sant Llorenç del Munt és geològicament, de conglomerats lutítics i gresos, fet que ha propiciat una gran formació de cavitats càrstiques. Moltes d'aquestes cavitats han estat utilitzades com aixopluc al llarg dels temps, essent una de les primeres tipologies d'habitatges procedent de l'alta edat mitjana, trobant-se referències històriques ja al segle VIII i IX . Es tracta d'un fenòmen molt freqüent a la zona de Sant Llorenç del Munt i dels que trobem bons exemples a Mura. Moltes d'aquestes balmes conserven elements arquitectònics afegits consistents en murs que tanquen l'obertura de la balma per ocupar l'espai interior. Algunes han acabant desenvolupant un habitatge complex com el Puig de la Balma o el Peric, mentre que d'altres tan sols tenien unes poques parets per fer funcions d'aixopluc de persones i animals. Sembla que aquest fenomen s'iniciaria en època medieval, tot i que seria necessària una recerca a fons per determinar els usos de cada una d'elles. Com a dada històrica cal recordar que el 1850 les coves i abrics naturals van ser tapiats per ordre del Capità General per posar fi als malfactors que trobaven refugi (Ferrando, 1993). Ferando fa referència (983) a una troballa ibèrica, però desconeixem a què es refereix.
