La Codina
Folgueroles

    Osona
    Camí de Sant Jordi, km. 0,2
    Emplaçament
    A la banda de ponent del nucli urbà, damunt del camí de Sant Jordi i a pocs metres al nord del polígon industrial
    534 m.s.n.m

    Coordenades:

    41.94111
    2.30994
    442798
    4643468
    Número de fitxa
    08083 - 10
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Regular
    El volum principal està en fase de rehabilitació.
    Protecció
    Legal
    BCIL
    BCIL-AEA nº 12534-I. Catàleg de béns a protegir del POUM de Folgueroles.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 22784
    Accés
    Fàcil
    Residencial - productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08082A00400024
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Masia aïllada assentada damunt la roca natural del terreny i formada per quatre cossos adossats que li confereixen una planta en forma d’L. El volum principal, situat al bell mig de la construcció, és de planta quadrada i presenta una coberta de teula àrab de quatre vessants, amb un doble ràfec acanalat disposat a tot el perímetre de l’edifici. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a migdia. Majoritàriament compta amb obertures rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, tot i que algunes han estat reformades. De la façana principal destaca el portal d’accés a l’interior, d’arc de mig punt adovellat i amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Al pis s’obren tres finestrals amb sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. El finestral de llevant té la llinda gravada amb un doble arc conopial, decorat amb una roseta central. L’edifici presenta dues finestres més d’aquest tipus, una situada a la façana de ponent i l’altra a la de llevant. Cal destacar dues lloses de pedra que sobresurten de la part superior de les cantonades sud-est i nord-oest. Tenen una forma arrodonida i, probablement, estaven relacionades amb unes garites de caràcter defensiu. Al mateix temps, també destaquen dues mènsules de pedra motllurades situades a la part superior de la façana de tramuntana que, probablement, sostenien un matacà defensiu actualment desaparegut. La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada de forma regular, amb les cantonades embellides amb carreus. Es conserven restes del revestiment arrebossat que cobria els paraments, sobretot pel que fa a la façana principal.

    La resta de volums que conformen la construcció són de caire auxiliar. El de ponent ha esta reformat i destinat a habitatge, mentre que els de llevant presenten les cobertes de teula d’un sol vessant i estan organitzats en un sol nivell. Davant de la façana principal hi ha una bassa de planta rectangular.

    És probable que el topònim Codina faci referència al fet que la construcció es troba assentada damunt d’un roquer, també anomenat codina. Antigament, a la dovella clau del portal d’accés principal, hi ha havia un escut gravat i decorat amb una granota que amb el temps es va anar degradant fins a desaparèixer.

    La construcció està situada a l’anomenat veral de dalt del terme. La referència documental més antiga que es coneix data de l’any 1337, en relació al cens que pagava a Sant Llorenç del Munt per la bassa del molí de Barberà (Morató et al., 2000: 98). A finals del segle XV apareix mencionada en el fogatge de l’any 1497 com “La Cudina”, dins de la parròquia de Folgueroles i de la vegueria de “Vich” (Iglésies, 1991: 265). Posteriorment, en el fogatge de l’any 1553, hi ha constància que “Francesch Vilaro esta al Mas Codina”, situat a la parròquia i terme de “Sancta Maria de Folgarolles” dins de la “veguaria de Vich” (Iglésies, 1979: 433). A principis del segle XIX, la finca fou comprada l'any 1811 per Jaume Bofill de Llerona i, posteriorment, fou venuda a Josep Maria de la Torre de Tort. A la segona meitat del segle XIX fou comprada per Pau Oliver, propietari de les Planes de Cantonigros, que l’entregà a la seva filla en concepte de dot quan aquesta es casà amb un dels hereus de la Rierola de Sant Pere de Torelló.

    ARUMÍ, Pilar; AUTET, Lluís; BOVER, M. Àngels; HOMS, Maria; HOMS, Rosa; MOLIST, Bernat; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; SELLABONA, Cesca (2021). Folgueroles, batecs d’un poble. Història gràfica del darrer segle. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p. 97, 101.

    IGLÉSIES, Josep (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 433.

    IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 265.

    MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble. Vic: Eumo Editorial, p. 98, 213-214.

    NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació B.06.

    NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles. Consultat 24 d’octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació M.26.

    TORRENTS, Ricard (1992). Ruta verdagueriana de Folgueroles. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 72.