La Cercosa
Castell de l'Areny

    Berguedà
    A l'extrem de llevant del terme municipal.
    Emplaçament
    Accés per la pista forestal que passat el pont de Cal Tena segueix cap a Sant Jaume de Frontanyà.
    973

    Coordenades:

    42.16884
    1.97432
    415280
    4669032
    Número de fitxa
    08057 - 34
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVII
    Estat de conservació
    Dolent
    En procés d'enrunament.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08056A003000100000WH
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    Masia en procés d'enrunament, tot i que encara conserva part de l'estructura fins la coberta, part del costat sud-est s'ha ensorrat. Les estructures a més, estan molt cobertes de vegetació. La casa mostra una planta rectangular amb algun cos adossat, tenia planta baixa, primera, segona i unes petites golfes. La coberta era a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que era orientada a migdia. En conjunt els murs mostren paredat comú format per pedres irregulars en mides i formes, i a les cantoneres carreus només desbastats. Es tracta d'una casa de dos cossos paral·lels, separats per una paret mitgera a planta baixa; a partir de la planta primera trobem un pilar central i divisions interiors de parets i envans per distribuir els espais. Pel que fa als forjats, a la planta baixa és de cairats recolzats a les parets amb llates i posts de fusta a sobre, a planta primera és de bigues poc carejades i alguns troncs amb encofrat de guix i morter al damunt. A la planta baixa els espais eren destinats al bestiar, encara hi ha restes de les menjadores. A planta primera la crugia del costat de llevant era destinada a sala amb la cuina de fogons, la pica i la llar de foc amb el forn de pa, a l'altre crugia sembla que hi havia habitacions, a través d'una de les quals s'accedia a la comuna, adossada a la façana de ponent. A la planta segona sembla que hi havia diverses habitacions.
    A pocs metres al nord de la casa hi ha les restes del paller. S'observa una gran estructura de planta rectangular allargada en sentit est-oest. Els murs són de paredat format per pedres irregulars, amb molta presència de pedres de mides grans, i a les cantoneres blocs desbastats.

    Accés difícil. Des de la carretera que puja a Castell de l'Areny passat el pont de la Ribera a la dreta surt una pista que porta cap a la masia els Torrents, passat la qual encara cal continuar durant força estona fins passat el mal pas, poc després arribem a la casa.

    L'estructura que podem observar de la casa de la masia la Cercosa sembla correspondre a una construcció d'entorn al segle XVII. Probablement amb algunes modificacions i reformes posteriors. Aquesta masia forma part de la gran finca de Camprubí, junt amb altres masies, com és la masia Soldevila, les Lloberes Baixes (al municipi de Palmerola), Can Saiol (Borredà), a més dels molins de Camprubí i el de Soldevila, entre altres cases.
    Les notícies documentals de les que tenim constància referents a la masia la Cercosa són escasses, en conjunt són dades en relació a documentació de la parròquia de Castell de l'Areny (ADS), bàsicament dades de compliment pasqual, en les que trobem referències des del segle XVIII. Del segle XIX també hi ha alguna referència en documents de l'arxiu municipal, és el cas de la menció en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu. Ja a finals del segle XIX, en una relació de les masies i els seus habitants de Castell de l'Areny, consta que a la masia Cercosa que és identificada amb el número 73, hi vivien set persones.

    TORRES, C.A.(1905) . "Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà", p. 167, Barcelona.