La Carrerada
Font-rubí

    Alt Penedès
    290

    Coordenades:

    41.40571
    1.66892
    388742
    4584651
    Número de fitxa
    08085 - 102
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Pública
    08084A04509003
    Autoria de la fitxa
    Miquel Gea i Bullich

    La carrerada és una antiga via de comunicació transhumant que travessa tot el municipi de Font-rubí de SE a NO. Entra al terme per la zona dels Pujols, on passa a tocar de cases com Can Joanàs. Segueix entre les planes del Manou i de Mas Rossell, passant a tocar de cases com la Masia Alegret. Ressegueix els vessants occidentals de la petita serra dels Bous i arriba al nucli central del terme: Guardiola. Segueix un tram l'actual carretera BP-2126 per continuar pel barri de mas Moió. Passa a tocar de la masia de la Baltana Nova per dirigir-se cap a Santsuies on, actualment, hi fa una volta important, perquè hi ha un tram del camí original que s'ha perdut. La Carrerada continua per davant del roure de Santsuies per passar a tocar de les Cases Noves. En arribar a Font-rubí de Dalt, sembla que la Carrerada evitava entrar al nucli habitat pujant directament pel camí de la font de Llinars i enfilar, directament, cap al pas natural del Coll de la Barraca, que posa en contacte el Penedès amb la Segarra.

    Les coordenades UTM expresades i la referència cadastral són d'un punt al·leatori de la Carrerada al seu pas pel terme municipal.

    El seu origen es perd en el temps i hi ha qui la creu d'origen romà. El que és evident és que el municipi de Font-rubí s'articulà a ambdós costats d'aquesta via de comunicació i, encara actualment, la forma del municipi s'adequa al seu traçat.
    La Carrerada provenia de Barcelona i es dirigia a Olesa de Bonesvalls. A la cruïlla de La Granada entrava al terme de Font-rubí. Durant l'alta edat mitjana fou una via molt important, impulsada pel mercat de la Granada, el qual va subsistir fins que fou substituït pel de Vilafranca a finals del segle XII.
    De via eminentment mercadera passà, a partir d'aquest moment, a ser una via més utilitzada per la transhumància. Aquest important paper el va desenvolupar fins ben entrat el segle XIX.