La Carnisseria
Sant Mateu de Bages
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa particular emplaçada a Valls de Torroella i que forma part del nucli inicial de cases anteriors a la colònia. És una edificació aïllada i alineada a l'antiga carretera de Cardona, que discorre pel nucli de la colònia. La casa és de planta quadrada (amb planta baixa més dos pisos) i té cossos adossats al nord i a ponent. L'any 1958 i posteriorment, a la dècada de 1980, la casa ha estat ampliada i reformada substancialment, de manera que és poc el que queda de la seva tipologia originària. Tan sols és visible parcialment el mur de pedra a la planta baixa, on hi ha el local de la carnisseria, mentre que la resta de façanes són arrebossades amb ciment i les obertures i balcons són moderns.
Història
Aquesta edificació forma part del nucli inicial de cases anteriors a la creació de la colònia industrial de Valls de Torroella. Per aquest lloc hi passava la carretera de Manresa a Cardona, i a finals del segle XIX hi havia unes tres cases: ca l'Espelta, ca la Pastora i la Carnisseria. La casa coneguda com la Carnisseria ja existia l'any 1865, però inicialment era força més petita. A principis de segle XX el propietari era Ramon Ferrer Miralles. El seu fill gran, Josep Ferrer Pont, va viure a la casa veïna de Gibergas, que era de la mateixa família. El seu germà, Ramon, volia ser carnisser. Per això va anar a aprendre l'ofici a la carnisseria Feiné, al carrer del Born de Manresa. Després va iniciar la carnisseria pròpia que estava situada en un petit cobert al nord d'aquesta casa. Al mateix temps als baixos de la casa hi havia un espardenyer de Súria, un tal Guilanyà. Cal dir que a la casa veïna de ca la Pastora també hi havia una carnisseria, de manera que durant un temps a la colònia Valls hi havia dues carnisseries, una al costat de l'altra. L'any 1958 Ramon Ferrer va morir. Aleshores es va ampliar i remodelar la casa, que va adquirir el seu aspecte actual, i la carnisseria es va emplaçar al local més ampli on avui es troba. Els fills del carnisser, Francesc i Jaume, van continuar exercint l'ofici. Des de 1994 continuen portant la carnisseria membres de la següent generació.
Bibliografia
VILADÉS LLORENS, Ramon (2012). D'un temps d'un país. El Semís de Coaner. La Patumaire Edicions, Berga (edició particular).