La Cabrada de Sant Sebastià

Sant Joan de Vilatorrada

Aquest costum només tenia lloc a Sant Joan de Vilatorrada. Segons informació oral del Sr. Àngel Muntané es tractava d'una festa que es celebrava el dia 20 de gener per la festivitat de Sant Sebastià. La festa consistia en la celebració d'un dinar que es feia al camp. Els pagesos es distribuïen en diverses colles (tres o quatre) encapçalades per un cap de colla (un pagès amb un cert prestigi). Les colles acostumaven a ser d'entre deu i quinze persones. Era una festa exclusivament masculina. Al matí es muntava un carruatge o dos amb tot el menjar i es traslladaven fins el lloc triat. Alguns anaven a peu algunes hores abans i aprofitaven per caçar alguns conills i perdius que afegien a la cassola. El lloc de trobada era sempre el mateix i acostumava a ser prop d'alguna barraca de vinya gran per si plovia. Acostumava a fer-se arròs i cada colla tenia la seva recepta especial. Era costum que una de les colles cuinés l'arròs amb vi en comptes d'aigua. . A la tarda es jugava a cartes o es xerrava. La colla més gran era l'anomenada de la "Barraca d'en Maqueres" i rebia aquest nom perquè es reunien en una barraca de vinya d'aquest nom situada a la Soleia de Montconill i a més a més Maqueres era el nom de la casa del carrer major del cap de colla. La barraca era triada perquè era de grans dimensions i podien aixoplugar-se en cas de mal temps. A més a més era un indret on es recollien les aigües de la costa de Montconill que eren les millors de la zona. Després de la guerra civil es va perdre la tradició encara que hi va haver un intent sense èxit de recuperar-la cap als anys 50.