Jardins de Can Maristany

Premià de Mar

Jardí que correspon a la finca de Can Maristany, actual seu de l'Escola Municipal de Música. Malgrat la presència de palmeres mortes degut a la plaga de l'escarabat morrut (Rhynchophorus ferrugineus) , hi ha presència d'algunes espècies interessants dins el conjunt, que cal esmentar. És el cas d'una alzina (Quercus ilex L.) , una olivera i tres xipressos (Cupressus sempervirens). Cal destacar l'alzina que es troba plantada en una zona aïllada de vegetació, davant de la façana orientada a migdia. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Mesura uns 12 m d'alçada total per 1,80 m de volt de la soca, de la qual surten quatre branques, amb un volt de canó màxim de 90 cm. Pel que fa als xipressos, es tracta de 3 arbres ubicats a les dues entrades de Can Maristany. Presenten tots ells una forma piramidal. Les fulles són imbricades i la floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. La pol·linització es produeix entre els mesos de febrer a març,. Els fruits són arrodonits, en forma de gàlbuls d'uns 3 a 4 cm de diàmetre. Mesuren uns 16 a 18 metres d'alçada, amb un volt de canó d'1,10 per un volt de soca d'1,20 cm aproximadament per l'exemplar més gran. Finalment, destaca una olivera (Olaea europaea L.), arbre perenne que en condicions òptimes pot viure centenars d'anys. Té un port mitjà, mesurant uns quatre metres d'alçada. Segueix una estructura vegetativa de corm formada per arrel, tronc i fulles. El tronc és recargolat, gruixut i ramificat. L'escorça, si bé en els exemplars joves és llisa i amb tonalitats gris clares, en aquesta concretament es comencen a observar clarament les fissures i l'enfosquiment típic del pas dels anys. La fusta és dura. La capçada arrodonida, atapeïda i irregular ha estat podada de forma molt irregular. Les fulles són simples, coriàcies, lanceolades amb les vores senceres i l'àpex agut. Es disposen de manera oposada i són persistents, és a dir, que la fulla no cau habitualment fins passats dos o tres anys de la seva formació. La seva longitud varia entre 3 i 8 cm d'amplada i entre els 1 i 2 cm. El pecíol és curt, mesurant uns 0,5 cm. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc amb una certa lluïssor a causa d'una cutícula que és poc permeable a l'aigua i típica de les espècies xeròfiles. Al revers, les fulles són de color verd gris platejat a causa de la presència de pèls tectors anomenats tricomes que tenen la funció de retenir la humitat. Les flors de l'olivera comencen a florir a finals de març. Són petites de color blanc o blanc groguenc amb quatre pètals soldats per la base. El fruit de l'olivera és l'oliva.