Jardí de Can Serra

Sant Adrià de Besòs

El jardí de Can Serra està situat en una parcel·la de 3.000 m2 entre la carretera de Mataró, el carrer de Margarida Xirgu, la Rambla Guipúscoa i el carrer de la Mare de Déu de Montserrat. Ocupa bàsicament la zona sud-est de la finca, ja que a ponent de la casa hi ha els horts urbans, delimitats per un parterre de gespa amb arbrat i per un vagó de tren. L'accés es fa per la carretera de Mataró, que coincideix amb l'entrada al Museu d'Història de la Immigració de Catalunya. El jardí presenta tres espais diferents que s'interrelacionen de manera natural: una zona de repòs, una d'esbarjo i un espai familiar. Destaca al sector més oriental on es poden veure vàries estructures realitzades amb elements naturals propis de les lleres dels rius: el salze i el vímet. La vegetació arbòria i arbustiva majoritàriament present és pròpia dels ambients de ribera i mediterranis, destacant la plantació de joves lledoners, el margall, el xiprer i la palmera. En aïllat s'observa la iuca comuna, que si bé no és un arbust autòcton sí que és apreciat pels paisatgistes per l'interès de la fulla, la flor i l'aroma que desprèn i sobretot per que és una espècie molt resistent a la sequera de consum hídric molt baix. També hi ha presència d'eucaliptus que si bé són originaris d'Austràlia, s'han adaptat molt bé al clima mediterrani d'ençà que varen arribar a Europa. Finalment, per amagar el mur de tancament de la finca delimitat per la Carretera de Mataró s'ha optat per la plantació de canya de bambú, per la seva verdor tot l'any. Destaca l'espai del safareig o bassa de la casa a l'interior de la qual s'hi ha plantat vegetació de tipus aquàtic com el nenúfar i el lliri que amb la construcció d'un espiral de plantes aromàtiques permet recrear al seu voltant un ambient propici per a la instal·lació natural de fauna insectívora i amfíbia. Els diferents espais es connecten naturalment a partir de camins i graons de castanyer i pel terra de les zones d'esbarjo s'ha optat per la instal·lació de sauló, un material natural que resulta de la descomposició dels granits, propi de l'àrea climàtica mediterrània. A més és permeable i permet el drenatge amb gran facilitat. També s'hi va construir una petita passarel·la de fusta, amb llamborda a la part inferior del basament amb un sistema que permet fer circular l'aigua per dessota. Per al reg eventual del jardí s'utilitza l'aigua del pou de la finca.