Jaciments fòssils zona Cornet
Castellgalí

    Bages
    Entorn Mas Cornet
    Emplaçament
    A l'entorn del mas Cornet.

    Coordenades:

    41.68677
    1.82756
    402426
    4615664
    Número de fitxa
    08061-118
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Paleògen
    Estat de conservació
    Regular
    Són difícils d'observar.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 010A00009
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Maria del Agua

    A la zona dels entorn del mas Cornet tenim diferents zones d'afloraments fòssils: -Pedrera de Montlleó: jaciment a 2,2km al nord-oest del nucli. Base de lutites grogues amb Chlamys biarritzensis, a sobre margues grises amb abundants coralls. -Camí de Cornet a la pedrera de Montlleó: a 2,3km al nord-oest del nucli, geològicament situat a les capes de calcàries grises coral·lines, pertany al complex de Sant Llorenç del Munt. Conté Modiolus modioloides, Chlamys biarritzenses, Spondylus cisalpinus, Hyotissa martinsi. -Riera de Cornet: jaciment a 2km al nord-oest del nucli. Es troba al nivell deels gresos del jaciment Mas Planoi-Santa Margarida. Són abundants els briozous i equinoideus. Conté valves de Lentipecten corneus.

    El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, placton, peixos, rajades.

    Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.