Jaciments fòssils zona del mas Pla
Castellgalí

    Bages
    Entorn Mas Pla.
    Emplaçament
    A la zona de l'entorn del mas Pla.

    Coordenades:

    41.67269
    1.84597
    403937
    4614080
    Número de fitxa
    08061-91
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Paleògen
    Estat de conservació
    Regular
    Són difícilment observables.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 46899DG0144S
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Maria del Agua

    Al terme de Castellgalí hi ha diferents tipus de jaciments fòssils. Aquest jaciment es troba a 1km a l'Est del nucli, als entorns del mas Pla. És una zona d'arenisques i lutites grises, conté Spondylus cisalpinus.

    El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limonites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Castellgalí formava part fa 40 milions d'anys d'un mar càlid en el que hi havia tot tipus de fauna marina: eriçons, mol·luscs, coralls, sèrpules, ostres, cargols, algues, plancton, peixos, rajades.

    Abad García, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.