Jaciment Vinya del Til·ler
Olesa de Bonesvalls

    Alt Penedès
    Barri de l'Hospital

    Coordenades:

    41.3444
    1.84725
    403558
    4577631
    Número de fitxa
    08146 - 157
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Romà
    Segle
    III aC - IV dC
    Estat de conservació
    Regular
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAPC número 22890
    Accés
    Restringit
    Científic/Cultural
    Titularitat
    Privada
    08145A014000310000TK
    Autoria de la fitxa
    María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona

    L’any 2021 es va realitzar una intervenció arqueològica impulsada per veïns d’Olesa de Bonesvalls que van permetre identificar restes de les rutes comercials entre el Baix Llobregat i el Penedès en època romana. La intervenció va anar a càrrec de la cooperativa Arqueovitis amb direcció de Sofia Aldeco, en un jaciment que es troba molt a prop de l’antic Hospital de Cervelló.

    Es tracta d’un establiment rural iberoromà que funcionava com a centre d'explotació i emmagatzemament agrari. Tal i com indica la fitxa de l’Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat, “A partir dels materials superficials i del recuperat en les estructures, se situa cronològicament entre l'Ibèric ple ( III-I aC) i fins l'Imperi romà ( I-IV dC). Està ubicat en uns camps de conreu de secà (vinyes i oliveres) al sud del barri de l'Hospital, a uns 200 metres de la riera de Begues. Els treballs duts a terme l'any 2021 van consistir en l'obertura de rases i sondejos per avaluar l'estat de conservació, cronologia, extensió i el seu potencial arqueològic. En aquestes rases i sondeigs s'han documentat diverses sitges”. Les sitges excavades, de planta circular i secció globular, estaven molt arrasades i només se'n conservava el fons.

    El material localitzat va ser principalment fragments d’àmfora, restes de dolia, nombroses restes de ceràmica, de tègules, fauna i malacofauna, així com una moneda de bronze del segle IV dC de l’emperador romà Constanci II, entre altres. Al mateix temps, els arqueòlegs han identificat restes d’un possible assentament, que hauran de verificar amb properes campanyes.

    A partir de la intervenció s’ha pogut constatar que hi havia una xarxa viària en època romana alternativa a la via Augusta i que comunicaria la costa amb l’interior. Aquest lloc seria un espai d’emmagatzematge datat entre els segles III aC i IV dC.