Es tracta d'un jaciment paleontològic que dataria del miocè inferior, en un talús davant mateix de la masia enrunada de Can Julià. De tots els jaciments de Gelida, el de Can Julià va ser el que va lliurar un nombre de restes més elevades i més rellevants de les primeres intervencions que es van fer el 1952 per Crusafont i Villalta i el 1955 per Crusafont, Villalta i Truyols. Aquestes restes, segons la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, són fèlids, mastodonts (Gomphotherium), rinoceròntids (Plesiaceratherium mirallesi), suids, cèrvids i d'altres herbívors a més d'alguns microvertebrats (lagomorfs ocotònids del gènere Lagopsis).
Més tard, durant estudis dels anys 1980, Cabrera i Agustí recolliren mostres de gasteròpodes i d'alguns rosegadors, sobretot glírids. També l'eòmid Ligerimys ellipticus i el cricetodòntid Megacricetodon minor primitivus, troballes que permeten correlacionar el jaciment amb la MN4 (Aragonià inferior, Miocè inferior).
De manera més recent, a partir de 2005, continuen els treballs paleontològics al jaciment, amb els paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ubicat a Sabadell i on hi ha els materials excavats durant les campanyes d'estudi.
