L'historiador gelidenc Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XIV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.
La història de la propietat que més tard seria coneguda com a can Julià s'inicia probablement com una segregació de can Martí de Dalt durant el segle XIV, època en la qual ja es referia a l'edificació com la Torrevella, nom que persistiria fins al segle XVI. La primera referència documentada data de 1513, quan es menciona com "lo mas de la torre vella". La família Gener, identificada com a hereus antics de la propietat, apareix ja l'any 1441. Gabriela Gener, possible hereva de Benet Gener mencionat en l'arbre genealògic, va realitzar capítols matrimonials l'any 1504 amb Jaume Julià-Ferrer i Sala, originari de St. Julià d'Altura. A partir d'aquí, i fins al segle XVII o XVIII, els cognoms Julià Ferrer o Julià i Ferrer es van fer freqüents.
El 1706, Maria Julià-Ferrer i Llopard de Dalt es va casar a Gelida amb Vicenç Margarit i Canals de Sant Esteve Sesrovires, fet que va provocar un canvi de cognom en els successors. La besneta de Maria, Francesca Margarit-Julià-Ferrer i Romegosa, es va casar amb l'hereu de can Martí de Dalt i de Baix, Joan Llopard-Martí i Domènec, unificant així els patrimonis de les dues famílies. Aquesta unió es va mantenir fins que M. Rosa Llopart i Mir es va casar amb l'hereu de can Duran del Puig, Hermenegild Almirall i Romeu. Al final del segle XX, es va produir un nou repartiment de les propietats. L'any 1981 el mas ja necessitava una bona restauració, però encara era recuperable, actualment la situació és de ruïna.
Segons explica Bofarull (2003), durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), la nit del 16 d'agost de 1847, la masia coneguda com a can Julià va ser objecte d'un robatori per part d'una gavilla facciosa. El propietari de la hisenda, descrit com «uno de los hombres de bien del país», va ser segrestat i lligat. Dos dies després del succés, va ser trobat a prop del riu, ferit de diverses punyalades, i va morir poc després. El líder del grup responsable de l'atac era un malfactor conegut com l'Esquilador.
Segons recull Andreu Guiu (2005) a partir de les fonts orals, es relata que a la masia de Can Julià residia una parella de masovers joves als anys 1930. L'home va ser reclutat per servir al front durant la Guerra Civil, on va perdre la vida. Posteriorment, la seva esposa va abandonar la masia. Durant aquest període, can Julià va ser ocupada temporalment per un grup de catalans, pagesos originaris de Corbera d'Ebre refugiats al poble. Aquest grup disposava de recursos econòmics, cosa que va permetre una estada curta a la masia.
