Jaciment Paleontològic de Can Filuà o del turó de Can Filuà

Santa Perpètua de Mogoda

El jaciment paleontològic de Can Filuà es localitza al sud-oest del nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda, delimitat al nord per l'encreuament de la carretera de Sabadell amb l'avinguda Sabadell, a l'oest per la carretera de Sabadell, a l'est per l'avinguda de Sabadell i l'avinguda de Barcelona i al sector sud es troba delimitat per camps de conreu. Es tracta d'un jaciment que es troba en un sector d'expectativa paleontològica, protegida pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Santa Perpètua de Mogoda, on s'hi documenta la troballa de les restes fòssils d'un proboscidi del gènere Deinotherium. Davant d'aquests indicis, amb motiu de la construcció d'un nou CEIP Santiga en aquest mateix sector, es va realitzar, l'any 2005, un seguiment paleontològic dels rebaixos de terres per a les obres de construcció de l'edifici. El solar es localitza en un pendent que puja en direcció sud i que amida uns 96m dins l'àrea d'expectativa arqueològica del Turó de Can Filuà. Tot i que les característiques sedimentològiques i geològiques dels materials del subsòl d'aquest solar eren favorables per a la possible presència de restes fòssils. Els resultats de la prospecció paleontològica van ser negatius. Posteriorment, a partir del mes d'octubre de 2007 i fins a 2009, s'estan duent a terme tota una sèrie de controls paleontològics de caràcter preventiu a la zona immediatament adjacent al citat IES, amb motiu de les diferents fases d'urbanització d'aquest sector de Can Filuà. Com a resultat d'aquest controls visuals dels moviments de terres s'han recuperat nombroses restes de tortugues gegants terrestres Cheirogasters, així com altres restes les quals s'atribueixen a mamífers (carnívors, perissodàctils. i petits micromamífers. Geològicament afloren sediments del miocè supeior, formats per lutites vermelloses o grises i gresos arcòsics de color vermellós o ocre amb intercalacions de nivells de graves, els quals s'atribueixen ales parts distals del sistema de ventalls al·luvials de Castellar del Vallès. Segons la cartografia geològica (escala 1:50000, ICC), es correspon a la unitat cronostratigràfica NMag (d'argiles, gresos i conglomerats del Serravalià-Vallesià). Així doncs, amb les dades de les quals es disposa, tant d'aquest propi jaciment paleontològic com d'altres geogràficament propers, s'atribueix al període Miocè mig-superior (Neògen), entre uns 8 a 15 milions d'anys d'antiguitat.