Can Llobateres. Paleontològic
Santa Perpètua de Mogoda

    Vallès Occidental
    Carretera de Sabadell a Mollet (B-140)
    Emplaçament
    Entre Can Llobateres i Can Ferran

    Coordenades:

    41.53275
    2.13868
    428148
    4598258
    Número de fitxa
    08260 - 94
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Jaciment paleontològic
    Cenozoic
    Neògen
    Estat de conservació
    Regular
    Parcialment destruït
    Protecció
    Legal
    Pla Especial Protecció Patrimoni Arquitectònic
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Varis propietaris
    Autoria de la fitxa
    Goretti Vila i Fàbregas

    El jaciment de Can Llobateres es troba al costat nord de la carretera de Sabadell a Mollet, entre els quilòmetres dos i tres. Geològicament parlant, el jaciment forma part del complex continental superior, és a dir, de materials sedimentaris d'origen continental que formen part de la seqüència de la vall del Riu Ripoll, des de la localitat de Castell de Barberà (de la part alta del Miocè mitjà) fins a la localitat de Riu Ripoll, ja per sobre de Can Llobateres, del Vallesià superior. La gran diversitat d'espècies va permetre a CRUSAFONT i TRUYOLS (1960) definir un nou estatge bioestratigràfic anomenat Vallesià , caracteritzat per la presencia del cavall hiparió, conjuntament amb faunes nouvingudes d'àsia i, d'altra banda, la presencia d'antigues comunitats faunístiques del miocè mitjà. Una fauna d'una gran diversitat biològica amb una vegetació tipus laurisilva que permetia la vida d'antics primats com Dryopithecus. En aquest context, les capes miocèniques de Can Llobateres tenen continuïtat en el terme de Santa Perpètua de la Mogoda sota d'un nivell quaternari erosiu de potència variable.

    Apareix com a àrea d'expectativa arqueològica en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda.

    Els afloraments paleontològics van ser localitzats per M. Crusafont, motiu pel qual motivar una primera publicació en el 1930. Va ser, però, en el 1958 quan va donar a conèixer la primera resta de primat. Aquest esdeveniment va esdevenir una fecunda relació entre M. Crusafont i el paleontòleg suís J. Hürzeler. La importància internacional va facilitar percebre diverses subvencions per excavar-lo com: l'Oreopithecus Foundation de Basilea, la Wenner Gren Foundation for Antropological Reseach dels Estats Units d'Amèrica, la Boise Fundation de Londres i el Fomento para la Investigacion de España. Destaquem les nombroses restes del simi antropomorf, Dryopithecus laietanus en el 1991, fruit de les campanyes d'excavació 1990-92.

    CHECA SOLER, LLUÍS RIUS FONT, ( 1999-2000) Intervención paleontológica en el EDAR de Sabadell-Riu Ripoll (Can Llobateres, Sabadell, Vallès Occidental). Tribuna d' Arqueologia. MOYÀ, S. i KÖHLER, M. (1993). "Recent discoveries of Dryopithecus shed new light on evolution of great apes". Nature. 365 (6446): 543-545. MOYÀ, S. i KÖHLER, M. (1996). "El jaciment de Can Llobateres (Sabadell) i les noves restes de Dryopithecus". Tribuna d'Arqueologia 1994-1995: 7-25. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.