Jaciment paleontològic de ca n'Humet
Polinyà

    Vallès Occidental
    Carrer del Pintor Joan Miró a l'altura de l'inici del camí de Santa Perpètua de Mogoda a Santmenat
    133

    Coordenades:

    41.545245763346
    2.1537710301859
    429420
    4599634
    Número de fitxa
    08167 - 20
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Jaciment paleontològic
    Neògen
    Estat de conservació
    Dolent
    Les restes van ser extretes l'any 2002
    Protecció
    Legal
    Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    12788
    Accés
    Fàcil
    Titularitat
    Privada
    9594301DF2999N0001BZ
    Autoria de la fitxa
    Ainhoa Pancorbo Picó

    Restes corresponents a una tortuga identificades i excavades l'any 2002. A causa de la mida de les peces i de les característiques del jaciment va ser necessari excavar un quadrat de metre i mig de costat per tal de poder extreure les restes. S’atribueixen a la família Testudinae, que agrupa a la major part de les tortugues terrestres actuals i fòssils, i més concretament a l’espècie Cheirogaster bolivari a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del miocè de la península Ibèrica.

    El jaciment de Ca n’Humet es troba en una successió detrítica de gresos argilosos i graves de color marronós, amb intercal·lacions de lutites verdes. Les restes van ser localitzades al sostre d'un nivell de gresos i microconglomerats de color marronós amb matriu lutítica. Sobre aquest estrat descansa un nivell de lutites de color verd amb petits nòduls de carbonat de calci d'origen edaàfic. Tota la successió es trobava intensament bioturbada per vegetació. Aquests dipòsits s'interpreten com a fàcies distals del sistema al·luvial de Castellar del Vallès, l'edat del qual oscil·la entre l'Aragonià superior i el Vallesià superior.

    Hi ha notícies de fòssils d'edat miocènica al subsòl de Polinyà des de temps enrere. Pel que fa a tortugues fòssils, la seva presència a la zona és abundant. Hi ha 4 tipus de tortugues, segons la mida: Normals (20-40 cm. de longitud), semigegants (60-90 cm.), Gegants (1.2-1.5 m.) i supergegants (1.8 m.). L'exemplar trobat es tracta d'una tortuga gegant de l'espècie Cheirogaster bolivari, a la qual pertanyen totes les tortugues terrestres gegants del Miocè a la Península Ibèrica, segons els coneixements actuals.

    L’any 2002 el paleontòleg Xavier Panadés informava de la troballa de les restes d'una tortuga en un marge del polígon, fet que es va comunicar a l’Institut Paleontològic Miquel Crusafont. El juliol de 2002, es va realitzar una intervenció d'urgència en aquest indret, a càrrec del paleontòleg Jordi Palomar i Molins per tal de poder extraure  l’exemplar de queloni, que avui es troba al museu de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont.

    JIMÉNEZ, E. "Tortugas gigantes fósiles de la provincia de Segovia (Castilla y León, España). Nueva localidad: Chañe". Studia Geologica Salamanticensia. 36, p.109-115

    LAPPARENT, F. DE.2001.  "The European turtle fauna from de Triassic to the Present". Dumerilia. vol. 4 (3), p.155-217