Jaciment de Santa Eulàlia de Mèrida
L'Hospitalet de Llobregat

    Barcelonès
    Plaça de l'Ajuntament
    Emplaçament
    Davant l'escalinata de l'actual església
    8

    Coordenades:

    41.35964
    2.09913
    424648
    4579073
    Número de fitxa
    08101 - 270
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Contemporani
    Modern
    Medieval
    Segle
    XII-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Es tractava de restes que havien patit un desmuntatge antròpic per tal de fer-les desaparèixer.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (CC.AA 14575)
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Arquebisbat de Barcelona (Carrer del Bisbe, 5 / Barcelona)
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Amb motiu de la construcció d'un aparcament subterrani, l'any 2001 es van realitzar intervencions arqueològiques d'urgència per tal de poder documentar restes arqueològiques. Les obres afectaven el subsòl del que fora la primera església de Santa Eulàlia de Provençana, consagrada l'any 1600.
    Els resultats han permès documentar les estructures de fonamentació de la façana i part inferior de l'antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida del segle XVI, diversos panteons familiars a la nau central, i el cementiri parroquial al costat esquerra del temple. També s'han documentat un centenar d'enterraments i quatre fonaments de cases contemporànies, amb les seves respectives habitacions.
    A partir de les unitats estratigràfiques s'identificaren diferents fases estructurals, vinculades cronològicament a l'evolució de l'àrea sepulcral:
    1.- època medieval (segle XII - XVI): construcció de l'església romànica i utilització del cementiri com a tal.
    2.- època moderna: construcció de l'església barroca i tot el que l'envolta (cementiri i rectoria).
    3.- època contemporània: clausura de la necròpolis i ampliació de l'església (segle XIX). Destrucció de l'edifici barroc (1937) i edificació de l'església actual (1939 - 1940).
    Per últim, cal assenyalar que es van documentar uns fragments rodats de ceràmica romana. És l'única existència que se'n té de l'ocupació humana anterior a l'època medieval.

    Els materials es conserven al Museu de l'Hospitalet.

    A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. L'any 1600 es reedificà i s'aixecà el temple que va restar dempeus fins l'any 1937.
    L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana.
    L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats "blocs de la Caixa".

    AULADELL, J; ORIOL, J.; LAOSA, F. X. (2001). Memòria de la intervenció arqueològica a la Plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 6193.
    DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona.