Plaça de Mossèn Homar
L'Hospitalet de Llobregat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Amb motiu de l'execució d'un projecte integral de remodelació de la plaça Mossèn Homar, que havia de comportar el soterrament d'una estació elèctrica transformadora i un dipòsit d'aigua, es van realitzar un seguit d'intervencions arqueològiques d'urgència.
Aquestes permeteren documentar un gran mur fonamentat sobre una banqueta de pedra i que alhora estava construït sobre el terreny natural, amb tècnica d'encofrat perdut. Aquest gran mur podria pertànyer a l'antiga rectoria de l'Hospitalet de Llobregat. En aquest mur s'hi han trobat associades les restes d'un altre petit mur, un clavegueram, una petita estructura quadrangular adossada a aquesta última i les restes d'un petit mur de maó cuit.
A l'extrem nord-est del jaciment i de forma paral·lela a aquest primer mur s'hi han trobat les restes d'un altre gran mur fet amb blocs de pedra, poc escairats, al que s'hi adossa un altre petit mur poc conservat.
S'ha documentat, a més, l'existència de les restes de l'antiga rectoria i concretament, la zona del jardí, també anomenat "Camp del Rector".
Segons el director de la intervenció arqueològica, emmarca l'existència de la Rectoria i el seu jardí com a mínim a mitjans del segle XVII, segons el material arqueològic ceràmic. A més, estipula la hipòtesi que el mur de tanca comentat formés part en realitat de l'antic hospital, documentat des del segle XIV, i que fos reaprofitat posteriorment com a part del jardí de la rectoria.
Els materials es conserven al Museu de l'Hospitalet; però el mur és visible des de l'aparcament soterrat.
Història
A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'hospital era ja suficientment gran i distant de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. La primera església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. L'any 1600 es reedificà i s'aixecà el temple que va restar dempeus fins l'any 1937.
L'antiga església de la que n'era patrona Santa Eulàlia de Mèrida, fou consagrada l'any 1600. El primer nom fou el d'església nova de l'Hospitalet, perquè la parròquia era la de Santa Eulàlia de Provençana.
L'actual església és de nova planta i substitueix a la que es va desmuntar pedra a pedra l'any 1937. Només es va conservar el retaule de Sant Roc. Per tant, no es pot parlar en cap cas de reconstrucció. Començà a construir-se tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. Les obres foren lentes i el temple no s'enllestí fins l'any 1947. És una obra projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, el mateix que quasi coetàniament endegaria la remodelació de la plaça de l'Ajuntament amb la construcció dels anomenats "blocs de la Caixa".
Bibliografia
ARXIU DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT. A: Dossiers referents a la Rectoria: expediente de derribo y construcción de la pared de la Rectoría (1868).
DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona.
LORITA GÓMEZ, X., (2003), Memòria de la intervenció arqueològica a la plaça Mossèn Homar. Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Mem. núm. 4849.
