Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Possible vil·la altmedieval que només s'evidencia per la troballa de fragments ceràmics superficials vora l'església romànica de Sant Sadurní de Fonollet, del segle XII. Durant la prospecció arqueològica que es va portar a terme entre els anys 1997-2001 tan sols es va poder obtenir una breu mostra selectiva formada per una trentena de fragments, tots ells procedents del camp de conreu immediat que es troba a migdia de l'església. Entre materials predominantment moderns, es van recollir alguns fragments altmedievals que, tot i ser molt rodats, provarien la localització en aquest indret del nucli de la vil·la altmedieval, la qual podria remuntar-se al segle IX.
Història
Les notícies d'una vil·la amb aquest nom de Fonollet es remunten als textos del segle X i, a partir d'aquest moment, s'esmenten diversos masos. Sembla que la vil·la es podria identificar amb el jaciment localitzat al voltant de l'església de Sant Sadurní de Fonollet. L'església conservada és una construcció del final del segle XII o inicis del XIII, tot i que possiblement ja hi havia una església anterior edificada en aquest lloc. El lloc fou patrimoni de la família vescomtal del Berguedà des del segle XI. El germà del vescomte Guillem de Berguedà s'anomenà Ramon de Fonollet, segurament perquè tenia en aquest lloc els seus dominis més importants. El lloc fou cedit pel trobador Guillem de Berguedà als Templers l'any 1187.
Entre els anys 1997-2001 s'han dut a terme al Berguedà un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona anomenat "Evolució del Poblament a la plana central del Berguedà des de l'època Baiximperial romana fins l'Alta Edat Mitjana". Els directors foren Ramon Martí Castellí i Jordi Camprubí Sensada. Aquest projecte tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'Edat Mitjana en aquesta àrea geogràfica, mitjançant l'estudi de la documentació escrita d'època comtal, l'estudi de la toponímia i la prospecció com a eina per a localitzar potencials jaciments arqueològics.
Bibliografia
BARAUT, Cebrià (1978). Les actes de consagració d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), “Urgelia”, vol. 1, La Seu d'Urgell, p. 103.
CAMPRUBÍ, J.; MARTÍ, R . “La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica”. A:I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu . Berga .1998
CAMPRUBÍ, J . “La funció dels Castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial berguedà”. A:II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus . Girona .1998
MARTÍ, R . “Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la topopnímia significativa”. A:V Congreso de Arqueología Medieval Española . Valladolid .2001, p.727-731 .
MARTÍ, R . “Palacios y guardas emirales en Cataluña”. A:II Congreso de Castellología. Alcalá de la Selva, Terol .2001
MARTÍ, R . “Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a al-Andalus”. A:Les sociétés méridionales à l'âge féodal. Hommage à Pierre Bonnassie . Toulouse .1999 .
MARTÍ, R.; SELMA, S . “Fortificaciones y toponímia Omeya en el este de al-Andalus”. A:Mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500 - 1500). Simpósio internacional sobre castelos . Lisboa .2002, p.93-104
SERRA, Rosa; VIGUÉ, Jordi (1985). “Sant Sadurní de Fonollet”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 387-388
