Barraca de Tresserra
Puig-reig

    Berguedà
    Tresserra
    Emplaçament
    Al cobert abans d'arribar a Tresserra, camí en direcció nord-oest uns 200 metres.

    Coordenades:

    41.97613
    1.86217
    405732
    4647752
    Número de fitxa
    08175 - 346
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    BIPCC 26
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.:08174A009000120000HO
    Autoria de la fitxa
    Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

    Barraca de pedra seca de planta gairebé quadrada (2,5 per 3 metres), situada enmig d'un camp. Té una porta rectangular i la coberta és feta amb falsa cúpula de pedra. Té una inscripció en una pedra del brancal de la porta: 1900 (?). En un costat té una petita bassa.

    Notícies escadusseres documenten l'¡existència de vinya a l'època medieval. Els documents en relació a la família vescomtal del Puig-reig, -inclòs Guillem de Berguedà en el seu testament de 1187- esmenten donacions, compres i vendes de vinyes al terme del Castell. També en la documentació referida als dominis senyorials de l'Orde militar del Temple (s. XIII i XIV). Als segles moderns la vinya es consolida, especialment al s. XVIII. Augmenta l'extensió de les terres de conreu de les grans i mitjanes masies, el terme s'omple de masoveries, i el conreu de la vinya es generalitza: entremig dels boscos de pinassa i pi blanc nascuts a la segona dècada del segle XX s'entreveuen marges i feixes de velles vinyes, costerudes i aprofitant terres secundaries, però sempre properes a la masia i sempre cara solei. A l'interior de totes les masies si construeixen tines i premses, des de finals del XVII i molt especialment al llarg del s. XVIII i XIX, fins a l'arribada de la fil·loxera. La situació geogràfica septentrional i un ampli terme expliquen que fos el municipi berguedà on, al llarg del XIX el conreu de la vinya es més extens. El 1889 (Cens agrícola) declaraven vinya les masies de La Serreta, Cal Pallot, El Grapal, Tresserra, Cal Joan prat, Borbons, Subirana, El Soler de Jaumàs, Cal Feliu, Obradors, El Lladó, La Garsa, cal Riera, La Cortada, Cal Garrigal, Verdaguer, trulls, Cal Cigala, l'Alsina de Merola, Filomera, les Comas i la Sala. Cèsar August Torras, que visita el berguedà el 1905, descriu breument aquets paisatge de vinyes: "Les produccions agrícoles del país son generals y variades, des de la vinya que's troba a Puig-reig i Gironella... "(pag. 12); a l'Itinerari 89. De l'Ametlla de Merola a Fonollet i Casserras, escriu: " 10m hostal de la Granota a l'esquerra de la carretera. Se passa pel peu de l'hostal y's pren uin carril que s'enfila per entre migrats vinyals plantats entre roques" (pags. 228).
    Avui encara, les últimes vinyes del Berguedà es troben, com es lògic, al terme municipal de Puig-reig, concretament a la zona més meridional i propera a Navàs. Es el cas del sector de la zona compresa entre el mas del Grapal i Vilafresca, principalment, però també n'hi ha d'escadusseres a la zona del cal Bardaix.

    Plans Maestra, Jaume (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Voldú, 20. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
    TORRAS, C.A. (1905) Bergadà. Valls Altes del Llobregat, L'avenç, Barcelona