Cova que també rep el nom de Les Coves o Les Mines. És una cavitat força llarga, d'uns 155m de llargària, i de gran interès espeleològic, amb gran presència de formacions fetes per l'acció erosiva de l'aigua. Es va fer una descoberta fortuïta d'ossos humans enganxats a les estalacmites de la sala vestíbul (30m de llargària, 15m d'amplada i 8m d'alçada), que va fer que els espeleòlegs que la estudiaven fessin una excavació parcial. L'excavació va donar com a resultat uns enterraments humans col·lectius que es trobaven dins unes fosses cobertes amb grans lloses planes; junt a ells hi havia algunes peces de terrissa que van ser estudiades pel Dr. Pericot, que va dir que corresponien a l'edat dels metalls i una petita part a època romana. Ja en aquell moment tenien signes d'haver estat saquejades, ja que faltaven els ossos més grans i els cranis estaven trencats. També hi havien evidents senyals de llars de foc. Actualment, a l'interior de la cova no són visibles aquestes restes; tot i així s'han fet moltes espoliacions, per la qual cosa la cova es troba tancada amb una reixa i cal fer la visita acompanyat d'un guia de la Oficina d'Informació de Mura. Els materials recuperats que es guarden al Museu de Manresa, consten de trenta fragments de ceràmica del bronze de les tres fases, destacant grans fragments de vores i algun d'un colador/formatgera, amb decoracions de cordons aplicats, incisions, acanalats, impressions digitals i unglades. També es va trobar un motlle per a dos punxons o agulles de 75mm de llarg amb secció quadrangular.
