Forats de la Pola
Mura

    Bages
    Turó de La Pola
    Emplaçament
    Penya segat envoltat de bosc al costat de la bauma de La Pola

    Coordenades:

    41.65164
    1.96664
    413954
    4611615
    Número de fitxa
    08139-13
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Segle
    VIII-IX
    Estat de conservació
    Dolent
    Quasi desapareguts
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BCIN decret de castells BOE 5-V-1949.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA nº 1539
    Accés
    Difícil
    Lúdic
    Titularitat
    Pública
    Diputació de Barcelona. Rambla Catalunya, 126. 08029 Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    Restes d'un hàbitat alt medieval que aprofita una zona rocosa. És una probable fortificació de la que resten vestigis en molt mal estat de conservació i que formen dues bases d'edificacions situades en dues plataformes de roques a diferent nivell i al costat l'una de l'altra. La primera, a un nivell superior, està formada per una sèrie de forats circulars disposats en cercle formant una planta de 20m de diàmetre, i es conserven algunes parets de pedra d'1m d'alçada. La mateixa forma de la roca ja per si mateixa té forma de torre. La segona plataforma, a un nivell més baix, consisteix en un cercle de 7 forats disposats sobre una roca i que podrien indicar la ubicació d'una torre de vigilància de fusta.

    El forats circulars són coneguts popularment com capades de moro. Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Hi ha qui s'ha atrevit a relacionar els forats amb un possible santuari luni-solar d'arrels prehistòriques, cosa que no està constrastada arqueològicament.

    Jaciment documentat i donat a conèixer per Antoni Ferrando (1983). El mas de La Pola apareix documentat per primera vegada l'any 1336 en un pergamí del fons documental de la casa La Mata, i que es trobaria a prop de la font, i la bauma de La Pola s'utilitzaria com a corral pel bestiar (Ballbé, 1997); probablement el mas podia haver tingut una relació amb la torre de La Pola. Probablement es tracti d'una antiga estructura que albergaria una torre de vigilància d'època medieval que, segons la ubicació, seria un punt clau de control en una zona en què hi havia diferents masos habitats en l'època (la Pola, casa de l'Espluga, Rauriga, la Porquerissa) i un possible castell (Sapera). Són probabilitats no constatades arqueològicament.

    BALLBÉ, M. (1997). Aportació històrica de Mura. Vol. III. Inèdit. DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. REBUDILLA, A. (1986). El santuari luni-solar de la Pola. Terrassa.