Jaciment de fòssils de Sant Pere de Vallhonesta
Sant Vicenç de Castellet
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Al terme de Sant Vicenç de Castellet hi ha quatre zones amb jaciments fossilífers: can Marcet, Sant Pere de Vallhonesta, el camí de Vallhonesta i les Muntanyes Russes. El jaciment de Sant Pere de Vallhonesta està a 1,5 km al NE del municipi, dintre d'una capa de gresos amb discocyclines, intercalades dintre d'una sèrie arenosa-lutítica del complex de Sant Llorenç del Munt (seqüència de Mura). Conté algunes valves de Chlamys biarritzensis, una espècie epifàunica que habitava preferentment en els biotherms coralins i dintre de la zona litoral i infralitoral superior. És un molusc bivalb del juràsic, té les valves lleugerament diferents, amb nervadures radials molt fines.
Fotografies de Chlamys biarritzensis (ABAD, 2001).
Història
El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres.
Bibliografia
www.iec.es/institucio/societats/ICHistoriaNatural/Bages/principal.htm (geologia del Bages) ABAD GARCÍA, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.
