Jaciment de can Padró
Polinyà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'any 1959 es van trobar en terres properes a la casa de can Padró materials ceràmics indeterminats d'època romana i fragments de paviments. Uns metres més al nord es localitzava també una llarga extensió de cendres amb terrissa datada en l'Edat del Bronze, localitzada fortuïtament en el moment de l'obertura d'un carrer (es desconeix la ubicació exacta). En la zona, s'observen abundants fragments de dòlia, àmfora i ceràmica comuna, es creu que respon a les característiques d'un abocador ceràmic, material que resta en el fons de la col·lecció del Museu de Polinyà.
L’any 1996 el senyor Pallars, aficionat de Sabadell, va donar informació de diverses troballes d’interès en la mateixa zona, algunes de les quals havien estat excavades per aficionats locals.
- A uns 200 metres al sud del jaciment en un camp situat a 213 m.s.n.m. va aparèixer una acumulació de fragments de dolia que, segons l’informant es trobaven en forats. Probablement les mateixes empremtes negatives de les dolia o bé sitges.
- A uns 350 metres del jaciment i a la cota de 206,4 m.s.n.m. es té notícia de l’existència d’un forn per coure material ceràmic, concretament àmfores. D’aquest forn no en resta cap tipus d’indici, tan sols algun fragment d’àmfora descontextualitzat. El forn es trobava a tocar del camí que anava de Polinyà a Sentmenat.
- A 460 m del jaciment, en un camp de conreu, quedaven in situ restes isolades de fragments de paviment del tipus opus signinum. D’acord amb l’arqueòloga Gemma Garcia Llinares podria correspondre a algun tipus de dipòsit o àmbit d’una vil·la o establiment rural d’època romana. També es trobava a tocar de la carretera de Polinyà a Sentmenat.
- A 900 metres i ja dins dels terrenys de la finca de can Monistrol tenim restes d’un fragment de paviment del tipus opus signinum, de dimensions considerables, que ha estat desplaçat com a conseqüència dels treballs agrícoles. Pels voltants de la zona on va aparèixer encara es pot trobar material ceràmic dispers.
Tot plegat indica l'existència d'un jaciment amb una ocupació que abraça des de l'edat del bronze a l'època romana.