Jaciment arqueològic Tombes de can Padró
Polinyà

    Vallès Occidental
    Camí de Polinyà a Sentmenat a l'altura de can Padró
    Emplaçament
    Zona de bosc al peu del camí
    203

    Coordenades:

    41.571439706837
    2.1410042481316
    428384
    4602552
    Número de fitxa
    08167 - 16
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Visigot
    Segle
    III-VII
    Estat de conservació
    Dolent
    Protecció
    Legal
    Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    3181
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08166A002000030000LA
    Autoria de la fitxa
    Ainhoa Pancorbo Picó

    Els  moviments de terres que s’hi havia estat efectuant van arrasar el jaciment deixant pràcticament les tombes amb l'esquelet a la vista. L'estat de conservació del jaciment era força dolent i les restes òssies dels enterraments estaven en força mal estat. En aquell moment es va excavar una àrea de prop de 70 m2.

    Es van localitzar un conjunt de tres tombes, sense descartar que els moviments de terres n’haguessin fet desaparèixer d’altres. Es tracta de fosses simples excavades al terreny natural de forma rectangular amb els extrems arrodonits i el fons pla. Cap de les tres tombes presentava restes de revestiment ni de cap tipus de taüt. Estaven orientades d'oest a est, però una d'elles estava una mica més amunt que les altres dues. En el tall del rebaix del turó van aparèixer lloses de pedra desplaçades que podrien pertànyer a les cobertes.
    En l'enterrament 1 només es conservaven les extremitats inferiors de l'esquelet, però els peus no. La tomba feia 45 cm d'ample i 1,20 metres de llarg. La mida de les extremitats feia pensar en una persona adulta. L'única resta material trobada va ser un fragment de vora de dolia i un fragment d'opus signinum.

    En l'enterrament 2 l'esquelet es conservava gairebé sencer i es tractava d'un adult. Les mesures de la tomba eren d'1,80 metres de llarg i 50 cm d'ample. No es va localitzar cap tipus de material que permetés datar-la.

    L'enterrament 3 era el d'un individu jove i es conservava tot sencer excepte els peus. La tomba feia 1,50 metres de llarg i 47 cm d'ample. No va aparèixer material o aixovar.

    La disposició de les tombes indicarien l'existència d'altres enterraments  al voltant formant una necròpolis. No va aparèixer cap tipus de material ceràmic o numismàtic que permetés precisar una cronologia per a  les tombes, ni cap tipus d'aixovar relacionat amb elles. Els únics materials recuperats indiquen una cronologia molt àmplia durant l'època romana o tardoromana. Atenent a la seva tipologia, aquestes podrien ser d'època romana o medieval. Amb aquesta informació, l’arqueòloga directora dels treballs va proposar situar-les a l’antiguitat tardana, entre els segles III i el VII dC. El fet que que passés una via romana prop d’aquí ajudaria en aquest sentit a ubicar una possible necròpolis prop d’un eix viari, fet comú en època romana i visigoda.

    En terrenys propers a Can Padró, s’havien localitzat materials ceràmics indeterminats d'època romana i fragments de paviments, prop dels quals també s'havia identificat una llarga extensió de cendres amb terrissa datada en l'Edat del Bronze, localitzada fortuïtament en el moment de l'obertura d'un carrer (es desconeix la ubicació exacta). En la zona, s'observen abundants fragments de dolia, àmfora i ceràmica comuna, que es creu que poden correspondre a un abocador ceràmic.

    Pel que fa a la necròpolis, va ser detectada el  28 de febrer de 1996 quan es van identificar unes restes arqueològiques a la finca, on el propietari hi estava duent a terme moviments de terres. Aquest fet va ser notificat al Museu d’Història de Sabadell i també a l’Ajuntament de Polinyà. El dia següent s’hi desplaçava un tècnic  del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, moment a partir del qual es van iniciar les diligències que van dur a la realització d’una intervenció arqueològica d’urgència entre els dies 5 i 13 de març d’aquell mateix any, sota la direcció de una arqueòloga i antropòloga de la part del Servei d’Arqueologia i tres auxiliars facilitats per l’Ajuntament de Polinyà.