Ca n'Alzina
Polinyà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt format per un mas principal al qual s’hi ha anat construint, en el decurs del temps, un seguit d’altres cossos annexos d’ús agrícola, propis de l’evolució d’una unitat agropecuària de les característiques de ca n’Alzina.
Pel que fa a la masia és un edifici de tres cossos o crugies amb planta baixa i planta noble, amb la teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Aquesta presenta tres eixos d’obertures gairebé simètriques essent la central presidida per un portal acabat amb arc de mig punt adovellat per sobre del qual es troba un finestral amb llinda monolítica i ampit simple, lleugerament sortit i amb motllura simple. A la llinda, gravat, es pot llegir: “1602. A l’hereu Joan Alzina”. Al mur nord de la masia hi ha unes espitlleres amb esqueixada feta amb cairons d’obra de forn. Hauria disposat inicialment també de celler i graner integrats a la casa i diversos cups.
Història
Tot indica que l’edifici central de la masia podria ser originària dels segles XII-XIII. De fet, l’antropònim és esmentat ja des de l’any 1199 (Oltsina o Olzina). A partir d’aquí se’n pot seguir el rastre a través del testament de Bartomeu Alzina, el 1426, d’un capbreu en el qual apareix Pere Alzina, de l’any 1460, d’un esment a Anton Alzina de l’any 1529 i a partir d’aquí, diferents esments als Alzina de Polinyà en els anys 1602, 1646, 1677, 1770, 1794... fins arribar al segle XIX.
Les característiques actuals de la casa permeten situar-la a finals del segle XVI, de ben segur sobre les restes del mas original. Més endavant, als segles XVIII i XIX, com passa a gran part dels masos de la zona, s’afegiren al cos original d’altres construccions relacionades amb l’activitat vinícola.
En els darrers temps, la masia i el seu entorn han estat rehabilitats per a la guarda, manteniment i cria de cavalls. En aquest sentit, es coneix que el cos del costat de llevant va ser afegit l’any 1992. És manté, però, l’ús com a habitatge de la planta noble del mas principal, la planta baixa del qual es va destinar a l’hosteleria. El restaurant ca N’Alzina és actualment tancat.
Bibliografia
CASTELL PEIG, Andreu. 1961. “L’art sabadellenc”. Edicions Riutort. Sabadell, 1961: 288.
FARELL, Joan; MASVIDAL, Agustí. 1985. Ca n’Alzina. Del terme de Sabadell. Ed. Via Gràfica. Sabadell, 1985.
ROIG, Albert; ROIG, Jordi. 2010. Projecte arqueològic i estudi històric i patrimonial de ca n’Alzina.
