Jaciment arqueològic plaça de Monistrol d'Anoia
Sant Sadurní d'Anoia

    Alt Penedès
    Plaça de Monistrol d'Anoia, s/n.
    Emplaçament
    Dins del nucli de Monistrol d’Anoia, englobant alguns dels camps adjacents, com ara l’àrea nord de la “Plana de les Caves”.
    135

    Coordenades:

    41.44746
    1.78565
    398564
    4589143
    Número de fitxa
    08240 - 93
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Romà
    Medieval
    Modern
    Any
    14-476; 476-1492; 1453-1789
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Inexistent
    Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Annex IB. Catàleg de béns d’interès cultural. Fitxa STSA 701AR.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA 5005
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia (Plaça de l'Ajuntament, 1 08770, Barcelona)
    Autoria de la fitxa
    Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

    El jaciment de la plaça de Monistrol presenta un ampli ventall cronològic pel que fa les seves restes, excavades l’any 1990 amb motiu de la renovació urbanística de la plaça.

    Primerament, es varen identificar diverses estructures i recintes de cronologia romana alt-imperial, i d’altres restes de cronologies baix-imperials. Segons l’Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, s’hi detectaren les restes d’una habitació quadrangular de funcionalitat desconeguda, restes de llars-fogars, i un enterrament infantil de tègules reaprofitades. A més a més, es va considerar que els carreus situats a la part posterior de la masia de Monistrol, formarien part del jaciment. Pel que fa la ceràmica, destaca la presència de ceràmica comuna romana, fragments de vaixella africana, sigil·lates clares, fragments de llàntia, i elements constructius com tegulae i imbrex.

    També va aparèixer una necròpolis tardo-antiga i alt-medieval, ressaltant la importància de l’indret en aquestes cronologies. Els enterraments són de cista de llosa. Cal mencionar que l’església de Santa Maria és mencionada en documents alt-medievals (encara que la seva aparença actual és fruit a restauracions posteriors), i que segons Jordina Sales, el topònim podria ser d’origen visigot i constatar l’existència d’una església o monestir anterior a la conquesta islàmica (SALES, 2007).

    També cal constatar una continuïtat de l’ocupació de l’indret, amb la troballa de ceràmiques grises medievals datades dels segles XII-XIV, i la posterior ocupació entre els segles XVII i l’actualitat, amb la troballa de 22 tombes d’època moderna, i diverses restes que van des d’estructures a ceràmiques blaves catalanes.

    Les restes excavades ocupen l’àrea propera a l’església de Santa Maria, però el jaciment s’estén dins d’una gran àrea que engloba diversos habitatges del nucli, les Caves del Marquès de Monistrol i diverses parcel·les de vinya privades situades pròximes al nucli.

    El jaciment es situa al centre urbà de Monistrol d’Anoia, davant de l’església de Santa Maria, i va ser documentat per una prospecció realitzada l’any 1989 i una excavació d’urgència de l’any 1990, amb motiu de la renovació urbanística de la plaça i el seu entorn.

    La intervenció comptà inicialment amb l’obertura de tres cales de prospecció. Davant la magnitud de les restes que hi van sortir, es va realitzar una intervenció en extensió, dins d’un perímetre d’uns 25 x 25 m.

    SALES, Jordina (2007). Esglésies tardoantigues a Catalunya (segles IV-VII): els exemples de l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, el Garraf i el Penedès. Una valoració territorial, dins de Anchón, O.; Vingo, P. De; Juárez, J.;  Miquel, J.; Pinar, J. (2007). Esglésies rurals a Catalunya entre l’Antiguitat i l’Edat Mitjana (segles V-X), Taula rodona, Esparreguera-Montserrat.