Cementiri de Sant Sadurní d'Anoia
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El cementiri de Sant Sadurní d’Anoia està dividit en tres trams diferents, el central és l’original, de planta quadrangular. La primera ampliació, al nord-oest, va generar una planta rectangular, més gran que la primera i una mica esbiaixada degut a que es va fer paral·lel a la carretera. L'última ampliació es va fer amb una forma el·líptica, al sud-est del primer recinte.
El recinte antic conserva la porta dins del cementiri actual, d’arc de mig punt emmarcat amb blocs molturats i amb porta de ferro forjat. Destaquen alguns panteons situats al camí central, com el de la família Blanch, d’inspiració modernista, obra de Modest Castañé. En el mur perimetral hi ha la capella-panteó de la família Raventós Codorniu, amb un cert aire clàssic.
Del recinte rectangular, cal destacar la fossa de la Guerra Civil, un espai amb monòlit dedicat als morts de la Guerra Civil, i varis panteons i mausoleus familiars de les famílies Rovira, Rigual, Raventós (Codorniu), Domènech, Mestres, Mir i Rossell.
La zona més moderna, de forma el·líptica, està formada per una paret perimetral plena de nínxols amb làpides de marbre blanc. En mig del recinte, l’Ajuntament hi va construir, l’any 2010, un petit turó artificial ple de plantes i arbres.
Història
El cementiri municipal va ser construït l'any 1859, en substitució del vell cementiri situat al costat de l'església parroquial. Va ser ampliat, l'any 1928, segons projecte de l'arquitecte Francesc Folguera. L’any 2010 es va fer l’última obra destacada.
Bibliografia
CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.
ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.
SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 73.
